AGRAÏMENT AL POBLE DE MENORCA -CONTE

CAVALLS QUE TOQUEN EL CEL
https://youtu.be/igS_x-42gCI
      LAS ISLAS DE LA LUNA
     https://youtu.be/mxqaeVekX28

REVISTA ECUESTRE maig de 2008

CONCURS MORFOLÓGIC

Once ediciones cumplió este mes de mayo la Feria del Caballo de Raza Menorquina, que congregó a 16.000 personas y más de cien caballos en Es Mercadal. El concurso morfológico, el espectáculo ecuestre y el homenaje a Josep Farré Nebot fueron algunos de los momentos estelares.

Es sólo una cita al año, pero cada vez se supera. Esta vez fueron más de 16.000 las personas que se dieron cita en el recinto ferial de Es Mercadal con motivo de una nueva edición de la Feria del Caballo de Raza Menorquina, informó la Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça de Menorca.

El certamen tuvo lugar los días 5 y 6 de mayo, y, una vez más, demostró el arraigo y el interés que despierta el mundo del caballo en la sociedad de la isla. Pero no sólo eso, sino que además también se desplazaron hasta la isla personas de la península y del extranjero para admirar las cualidades del Caballo de Raza Menorquina.

Récord de participación en el concurso morfológico. Uno de los principales atractivos de la Feria fue el concurso morfológico, que llegó a la decimoséptima edición. Este año, además, se superó el récord de participación, con 112 ejemplares inscritos. Por si no fuera poco, también quedó patente la mejora, año tras año, de la calidad en los movimientos, la morfología y la presentación de los ejemplares de Raza Menorquina. Ejercieron de Jurado Miquel Morlà Marquès, Antonio Roca Comella y Eusebio Enrich Martí, quienes otorgaron la mayor puntuación para el equino “Marlboro”, de la finca Egipte, en la categoría de caballos de más de seis años. Además, el animal fue también nombrado como Campeón de la Raza. Por otro lado, “Ruanda”, de la Yeguada San Adeodato, se alzó con el premió a la Campeona de la Raza. Precisamente, la Yeguada San Adeodato, propiedad de los hermanos Triay Barber, consiguió también el galardón a la Mejor Ganadería en la sección de Premios Especiales de la Feria. El título de Mejor Criador recayó en Dionisio Pons Capella.

Las pruebas de funcionalidad demuestran las habilidades del equino menorquín

Las pruebas de funcionalidad fueron otro de los platos fuertes. Asistieron como miembros del Jurado Mariano Santos Redondo (internacional) y los nacionales Rosa García Mouriño y Rafael Seguí, quienes evaluaron a los doce equinos que se presentaron al concurso. En la primera sección del concurso obtuvo mayor puntuación “Ray”, conducido por Toni Bosch, mientras que en la segunda sección el más puntuado fue “Oulare”, de José Febrer. Destacó, una vez más, la gran mejora de la presentación de la funcionalidad que adquieren los animales menorquines y calidad de los ejemplares.

Espectáculo de caballos a ritmo de ópera

El sábado por la noche, el mayor atractivo de la Feria fue el espectáculo ecuestre, que congregó a 6.000 personas. Los números de la organización de este espectáculo hablan por sí solos: más de 100 caballos participantes, además de 120 personas, durante más de dos horas de duración.

A lo largo de este espacio de tiempo, se sucedieron diez números diferentes, entre carruseles, juegos menorquines y Western. Pero, sin duda, el momento de mayor belleza plástica fue cuando apareció un caballo bailando al ritmo de la ópera Carmen, sobre un gran piano de cuatro metros de largo por tres de ancho. Fue un momento emocionante, que consiguió la admiración del público. Al mismo tiempo, cabe destacar la colaboración durante este número de la interpretación en directo del fragmento de Carmen, a cargo del barítono Siscu Riudavets, el tenor Toni Juan, la soprano Elena Carreras y la participación del estudio de danza Alba de Maó. La dirección musical corrió a cargo de Marlén Coll, mientras que la coordinación del espectáculo fue obra de Bartomeu Mercadal y Armando Pons.

Un homenaje merecido

Uno de los momentos más emotivos fue el homenaje a Josep Farré Nebot, con motivo de su jubilación. A lo largo de diecinueve años, Farré Nebot ha sido el encargado del Libro Genealógico de Raza Menorquina. De este modo, la Associació de Criadors y Propietaris de Cavalls de Raça de Menorca, organizadora de la Feria, quiso agradecer la labor prestada por Farré, quien ayudó desde el inicio a la declaración de la Raza Menorquina.

Fue uno de los momentos más importantes de dos días intensos de la Feria del Caballo de Raza Menorquina, una raza que ya suma más de 2.000 ejemplares y que cada vez es más valorada dentro y fuera de la isla. Prueba de ello es el éxito cosechado durante la feria. Y ya van once ediciones.

AGRAÏMENT AL POBLE DE  MENORCA 

Amb ocasió de la meva jubilació, les institucions menorquines em van fer un reconeixement públic davant d`unes quatre mil persones al poble d`El Mercadal. Van ésser uns dels moments més emotius de la meva vida. Després d`unes sentides paraules del President de l`Associació de Propietaris i Criadors de Cavalls de Raça Menorquina, aquest va ser el meu discurs d`agraïment:

                                                                DISCURS 
 Honorable Presidenta del Consell Insular de Menorca, Il·lustríssim Batlle del Mercadal, Il·lustríssima Consellera del Departament d´Economia i Agricultura, Sr. President de l`Associació de Propietaris i Criadors de Cavalls de Raça Menorquina, digníssimes autoritats, senyores i senyors.
Vull  que les meves primeres paraules siguin d`agraïment, agraïment amb majúscula per aquest reconeixement públic i per aquestes paraules tan amables del President de l`Associació.
 Perdoneu-me si empro aquest full de paper per dirigir-me a vosaltres, però l´emoció fa que les neurones tornin mandroses i les idees s’enterboleixen i es faci més difícil expressar-les. Perdoneu-me també si algunes llàgrimes d`emoció rodolen per les meves galtes. Això, és un problema de l’edat, a mesura que un torna gran, es torna més emotiu. Estic gastant els seixanta sis anys i tanmateix em resisteixo a confessar-me vell. Físicament em trobo bé i encara no he dit que no a res. Tinc el pis de dalt ben moblat, i cada matí obro la gàbia de les meves il·lusions i les llanço al vol, elles s`enlairen i emprenen cel amunt cercant aquest blau propi d’aquestes illes. Es pot ser gran en plena joventut, i es pot mantenir  jove a desgrat dels anys.
 Fa poc temps i per imperatiu de l’edat he finalitzat amb el càrrec de Delegat de cria cavallina de les illes Balears, càrrec al qual he estat més de 18 anys, pràcticament a partir de la iniciació de la raça cavallina de Menorca. Tots aquests animals tan polits que teniu davant han passat per les meves mans. Me`n vaig quan la raça ja està consolidada, el perill d`extinció ja està superat. El cens actual és de devers de 2000 exemplars. S´ ha fet el més complicat, la tasca més difícil, començar el moviment, ara el cercle ja roda tot sol per inèrcia, però, ens queda seguir empenyent per continuar la millora en un temps de canvis. D`ençà el començament del 2008  la responsabilitat directa de la raça ha passat a mans de l`Associació, i jo vull demanar-vos:
- Seguiu fen feina amb la mateixa il·lusió que fins ara ho haveu fet .
 Quan una persona es jubila, dues coses importants li queden: un feix de records i un altre d´ amics.  Aquest feix de records arriben a pesar més que els anys,  per tant, no puc deixar de pensar en els temps enrere. Ara farà 33 anys de la meva arribada a les Illes Balears, meitat del novembre del 74, a Menorca al març del 75, i tot d`una em vaig quedar encisat de la seva llum, del verd dels seus camps, del fort vent, de les tanques, de les pedres, de les parets, dels monuments megalítics, dels cavalls negres i per damunt de tot, de la seva gent, amable i acollidora, de la seva parla, la mes dolça de les varietats dialectals catalanes: “açò” “bòtil” “rallar” “fiets”, i vaig sintonitzar, com diuen els joves, amb la gent del camp -els amos i els missatges dels llocs-, pot ser per què la meva nissaga és pagesa i catalana de soca- rel, pagesos d`una terra aspra i seca al sud de la - terra ferma- Lleida, les Garrigues, terra d’oli.
 Record també, i ja fa un grapat d’anys, el primer concurs morfològic de cavalls de raça menorquina, en un petita pleta al peu del Toro, amb unes condicions calamitoses, però amb una gran il·lusió per part de tothom. Poc a poc, amb la mateixa il·lusió i amb la col·laboració de tots els menorquins, s’han aconseguit aquestes excel·lents instal·lacions i que el nostre concurs, amb un gran espectacle i pocs doblers, sigui un dels capdavanters arreu de l`estat espanyol.
 Pel que fa el cas del feix d`amics, aquest acte i la presencia de tots vosaltres és la millor prova que en tinc molts.
 Per acabar, voldria donar les gràcies al Consell Insular i a totes les autoritats de Menorca que en tot moment han facilitat la meva tasca, mai he tingut un no. Especialment vull agrair el suport de la Consellera del Departament d´ Economia i Agricultura, Il·lustríssima Sra. Antònia Allés Pons i dels batlles del Mercadal,  Sr. Antoni Pons Taltavull primer i Sr. Ramon Orfila Pons desprès. Gràcies a tots els components de les diferents Juntes Directives que han passat per l´Associació. Gràcies als veterinaris i jutges que m’heu acompanyat, pràcticament, per tots els llocs i indrets de l` illa, en la no sempre fàcil tasca de les valoracions i inscripcions.  Gràcies a tots aquells que heu participat als meus cursets de jutges, valoracions, inscripcions i xerrades de cavalls, algunes vegades llargues i potser fins i tot pesades. Gràcies al suport i amistat que he rebut de tots els ramaders, sense vosaltres la meva tasca no caldria, vosaltres sou la seva raó d`ésser, i per últim gràcies  a tot el poble de Menorca, aquí  m´ heu fet  sentir com a casa meva.
Amb aquestes darreres paraules, voldria fer ressò de l´ expressió que el polifacètic poeta “Manacorí” Guillem D´ Efak ens va recordar en un dels seus poemes:

Menorquins “ Siau qui sou” i no barateu mai la vostra manera d`ésser.

Tot això fa  que a Menorca l’estimi i sempre la duré dins del meu cor.

No us diré adéu, us diré fins sempre

Una forta abraçada a tots, i de bell  nou GRÀCIES

Mercadal de Menorca maig 2008

                        

Pensament breu;

Tot el que vivim
és un fenomen únic:
aprofitem-lo

Un poema del menorquí; Òscar Bagur

Si la mar fos dona

Si la mar fos dona,
jo m’hi casaria,
encara que sabés
que un dia em trairia.

Lluny del port i del far
amb ella jo aniria,
davall tots els estels,
i jo la besaria.

Si la mar fos dona,
jo m’hi casaria.
Tindríem fills i filles
i el vent se’ls enduria.

Si la mar fos dona,
si jo fos mariner.

........

Josep Farré i Nebot---"EL ROS DEL CABALER"
--CIUTAT DE MALLORCA,  febrer de 2009