BALEARS DE PEL I PLOMA-- CONTE

Cavall Menorquí



Cavall Mallorquí
https://youtu.be/0Idr3iFKI08

BALEARS DE PEL I PLOMA

           Es indubtable que el fet de la insularitat, igual que ha marcat els nostres costums, el nostre caràcter, l’idioma en el que ens comuniquem, els esports que practiquem, la nostra gastronomia, i en resum la nostra manera de ser. Ha condicionat també, el manteniment d´ unes races  d´animals pròpies d’aquestes illes, que les coneixem com a races autòctones. Equins, coloms, cans, gallines, ovelles, vaques, porcs, indiots, etc. formen part de aquestes races, la nostra terra els a forjat, preparat i adaptat.

            El poble balear es pot felicitar i estar orgullós, de que en el moment present, encara podem gaudir de la seva existència, de entre totes les comunitats autònomes d´Espanya, tenir el número  més nombrós de  races autòctones. Trenta- i- una raça d´animals, formen part d’aqueixos balears de pel i ploma. S´han conservat i recuperat gràcies al esforç de criadors, aficionats illencs i amb la col·laboració de les autoritats, tots units, per el amor a la nostra terra, i amb el afany y satisfacció de lluitar i defensar el nostre patrimoni.

            Segons la FAO, els recursos genètics de caire animal, son uns dels bens més importants que te un país,  formen un patrimoni biològic inestimable. Les Illes  Balears, es per tant un país molt ric, per la gran diversitat de races pròpies  que tenim. I que per tant, formen part, no sols del nostre patrimoni genètic, sinó també del nostre patrimoni cultural.

            Personalment, tinc la satisfacció de haver col·laborat junt amb altres persones, en la recerca, classificació i proposta del prototip racial de les tres races d´ equins de la nostra comunitat; cavall mallorquí, cavall menorquí  i ase balear (inicialment, el nom que se li va donar era de ase mallorquí, els criadors menorquins que tenien pràcticament els millors guarans, no estaven molt conformes amb aquest nom, per tant, com tenien tota la raó del mon, el nom es va canviar ). Les tres races, estaven en aquells moments, anys vuitanta del segle passat, en via d’extinció, ens quedaven molts pocs animals i molts mesclats amb altres de la seva espècia, però de característiques fenotípiques diferents, el primer que es va fer, es destriar el blat de la palla, fen un prototip racial de cada una de les races.

            Per evitar fer-me més llarg, amb un altre escrit contaré, com son les nostre races d´equins, i tots els fets que van passar en aquelles dades per realitzar aquestes tasques de recuperació.

             Per acabar y com tinc per costum, un poema, aquesta vegada, del mallorquí Miquel Costa i Llobera 1873.

ADÉU! ADÉU!

On corre per la plana,

On corre el cavaller?

Guardau son cavall negre

Que passa com lo vent:

Ni roques el deturen

Ni l´ aigua el detén :

On va per eixa plana,

On corre el cavaller?

…….

Josep Mª  Farré i Nebot- "EL ROS DEL CABALER"

CIUTAT DE MALLORCA novembre de 2008