GUILLEM D´EFAK

Guillem Fullana i Hada d'Efak (Guillem d'Efak) fou un cantant, escriptor i actor manacorí. Va néixer a Río Muni, Guinea Equatorial, el 1929, i morí a Mallorca el 1995. Fill d'un funcionari colonial, el guàrdia civil Antonio Fullana "Toni Cremat", als 2 anys s'establí a Manacor, i al 1964 es traslladà a Sabadell –on es va casar amb Pepita Albanell Codina– i despres a Barcelona, on visqué fins al 1980, en què es mudà novament, aquesta vegada a Palma, on treballà com a guia turístic. El 1965 va publicar el primer disc de la discogràfica Concèntric. Durant la seva etapa a Barcelona obrí diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.

Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà; a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zuric. 

Gravà diversos discs, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, Dissabte).

El mes de juny de 1994, en el curs d'una greu malaltia, a l'Auditòrium de Palma se li va retre un homenatge, Un cant a l'amistat, amb la participació dels més destacats representants de la Cançó (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Raimon,Marina Rossell, Uc...). Arran del concert, TV3 va emetre un programa especial on Guillem d'Efak explica la seva vida. Morí a Mallorca el 15 de febrer de 1995.

LLEGAT

S'han enregistrat més discs amb cançons de Guillem d'Efak en els 20 anys posteriors a la seva mort que en tota la seva vida. Igualment, s'han editat més llibres seus post mortem que quan vivia.
L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la seva mort i de la d'Ovidi Montllor, la UIB va organitzar uns actes commemoratius, amb un cartell i una postal d'invitació de Josep Guinovart.

Dia 1 de març de 2011, el mateix dia que se lliurava a la seva vídua, Mònica Pastor, la Medalla d'Or de les Illes Balears, Televisió de Mallorca li va dedicar un programa.

El dia que feia 20 anys de la seva mort, a l'Auditori de Manacor, amb un gran èxit, es va escenificar la rapsòdia 'Siau qui sou!

SIAU QUI SOU- TAVERNERS
https://youtu.be/8Ok2-vV9Sp4
CANÇONS
https://youtu.be/LxHl7l9xnUg
GUILLEM D´EFAK-SAL I LLUM
https://youtu.be/vKSFbC3RMMQ
BALADA D´EN JORDI ROCA (SERRAT)
https://youtu.be/NJU5P9UBskY
https://youtu.be/2IHAJYSy0bw
https://youtu.be/DaGn-MQzWEY (BIEL MESQUIDA)
FORANS I CIUTADANS (BALUTXO
https://youtu.be/N91BwX-l2S0
ARA L´AMOR
https://youtu.be/MCxns7qx_80

SIAU QUI SOU (LLETRA)
Gimnèsies i Pitiüses, 
mordales d’un mateix cranc. 
Pitiüses i Gimnèsies 
que les Mallorques formau. 
Rajoles d'una fornada, 
poncelles d'un sol ramell; 
Gimnèsies i Pitiüses, 
ales d'un mateix ocell. 
Hem passat molta sendera
fins arribar aquí on som, 
però la història convida: 
Mallorquins siau qui sou! 
El vell regne de Mallorques 
el voldríen fer bocins, 
per això la Història crida: 
Siau qui sou, mallorquins! 
Mentre resti una petxina 
aferrada a un marès, 
Pitiüses i Gimnèsies 
no han de menar por a res. 
En la nostra llengua, un dia 
dictàvem la nostra llei 
i la nostra llengua sempre 
dictarà la seva llei. 
Tot quant un dia ens prengueren 
contra pau i amistat, 
contra honor i per la força... 
Ara ens ho han de tornar. 
No necessitem cappares 
que ens duguin de la mà. 
No som nins de mel i sucre 
i ens sabem governar. 
El vell regne de Mallorques 
mai no ens el faran bocins, 
per això la Història crida: 
Siau qui sou, mallorquins!  

SA CANÇO DE SON COLETES
https://youtu.be/TzvBmL6sqEQ

https://youtu.be/xC1kNhY_GlU  

  Guillem d’Efak aixeca un clam per la llibertat i contra la tirania; fa una clara denúncia contra la brutalitat de la guerra incivil espanyola del 1936 disfressada en forma de romanç en record de les Revoltes Foranes, precedent de les Germanies. 

 Les Germanies varen ser unes revoltes populars al segle XVI que, al País Valencià i a Mallorca, aconseguiren un gran èxit inicial contra la noblesa opressora i, per extensió, contra la monarquia. Abans, a meitat del S. XV, hi va haver una revolta forana i el cabdill d’aquell moviment va ser el manacorí Simó Ballester, conegut com «lo tort».

 Son Coletes era l’antic cementiri de Manacor, on l’autor prega a Déu de «poder anar-hi caminant». Ho explicava així: «És ben clar, si no hi vas a peu és perquè hi vas colcant. I, si hi vas colcant, pot ser de dues maneres: viu o mort. Si ets mort, et porten a enterrar. Si ets viu… et porten a matar!» Els noms dels qui s’afegien a l’estol de «lo tort» (Mates, Fullana, Gil, Nadal…) eren alguns dels acompanyants reals de Simó Ballester, però Guillem d’Efak establia el paral·lelisme amb els republicans afusellats el 1936 i el 1937 al vell cementiri .

SA CANÇÓ DE SON COLETES (lletra)
Sa cançó que escoltareu
l'ha feta Guillem d'Efak, 
més de mig manacorí 
i fill d'en Toni Cremat. 
La va fer a Son Coletes 
un horabaixa de març. 
Déu vulgui que per molts anys 
pugui anar-hi caminant. 
L'any mil quatre-cents cinquanta 
pitjor fou que el de la fam. 
Els rics mengen pa de xeixa, 
diuen les dones plorant. 
Els rics mengen pa de xeixa 
i per noltros sols no hi ha mestall. 
Lo Tort Ballester ho escolta 
i li envest cap a Ciutat. 
I era una colla de veure, tots eren manacorins. 
Fent-se costat un a l’altre anaven replegant amics. 
Primer s'hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil, 
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit. 
Lo Tort Ballester els comanda perquè era el més decidit. 
Per donar compte an el rei 
a Nàpols varen anar 
i el rei els dóna penyora 
de que tot s'arrenjarà; 
però els senyors de casa bona 
ni el rei volen escoltar. 
Tres anys, lo Tort Ballester, 
els tengué acorralats. 
Set mil cinc-cents sous donaven 
els nobles a qui el matàs. 
Feren venir mercenaris, 
moros i napolitans. 
Calaren foc a les cases 
i es fartaren de robar. 
Després ribà la venjança 
color de vi i de sang. 
I era una colla de veure, tots eren manacorins, 
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins; 
primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil, 
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit. 
I a lo Tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu. 
I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins. 
Després d’aquesta endemesa 
tot romangué com abans; 
els pobres més bocaclosa 
i més viudes plorant plorant. 
I no ploraven per elles, 
ploraven pels seus infants. 
Sa cançó que heu escoltat 
l'ha feta Guillem d'Efak 
qui demana a Déu que el poble 
no tengui mai més tirans 
i que si hi torna a haver guerra 
la guanyem els catalans.

Molts són els pobles que han passat per les illes Balears i molts són, també, els que  les han sotmès a les diverses invasions. La historia sempre l´han escrit els guanyadors, a mi m`agradaria que la historia també fos contada per l´altra banda, la banda dels perdedors. Els prego que llegeixen el poema del meu admirat “negret manacorí” Guillem Fullana Hada D´Efak, fill d´en “Toni Cremat”. Val la pena i en poden  treure les conclusions més adients.

EL REGNE ENMIG DEL MAR
https://youtu.be/N8Pk0Lum9OI
FORANS I CIUTADANS (BALUTXO)
https://youtu.be/N91BwX-l2S0

EL REGNE ENMIG DEL MAR (Lletra)

He llegit la nostra història 
i molt m’ha fet cavil·lar, 
d’ençà que en tenim memòria 
tothom mos ve a ajudar. 
Tothom mos ve a ajudar, 
en el moment oportú 
mos vénen a alliberar 
i no els ha cridat ningú.

Tothom que mos ve a aidar 
mos fa ses busques endins. 
Això gira malament 
cantaven els mallorquins. 

V

El rei de ventura i gràcia, 
lo pus gran príncep del món, 
ve a conquerir les Mallorques 
amb els bisbes i els senyors. 
A Mallorques! Tan bon dia! 
Blanca de veles la mar, 
que per esvair pirates 
ningú no ens deturarà!

Mireu com mor En Montcada 
i també el seu nebot; 
De tots els morts d’aquell dia 
la Història en recorda dos: 
conquistades les Mallorques 
just el dia de Cap d'Any, 
el rei Jaume les donava 
a Pere de Portugal.

Les baratava amb l'Urgell 
creient fer negoci  fi. 
Això gira malament 
cantaven els mallorquins.

....

......

L’ÚLTIM

Sé que quan conteu 
la vostra conquesta 
direu que trobàreu 
una terra buida 
quan és al contrari: 
buida la deixàreu.

Vareu sembrar blat 
en lloc d’hortalissa 
i en lloc de panses 
vi del raïm féreu 
i esclavitzàreu 
els aglapits vius.

Ai, que heu fet callar el muetzí 
i ens eixordeu amb campanes. 
Ai que ens heu robat els fills 
i heu tret el vel a les mares. 
Ai que ho heu esvaït tot. 
Ai i encara més ai! 
Ai i més ai i ai encara.

Des del cim més alt 
de la meva pàtria, 
amb ulls entelats, 
veig com els voltors 
les carns espipellen 
dels guerrers vençuts.

Viu no m`agafareu 
rossos dels ulls blaus 
que en matar sou destres. 
Jo vos maleesc 
des del més alt cim 
de la meva ràbia.

Ai dels rafals i alqueries, 
les almoines regalades! 
Ai l'enguinar dels cavalls, 
ai de la cançó de l’aigua. 
Tot el pla ha romàs mut. 
Ai i encara més ai! 
  Ai i més ai i ai encara. 


PER ACABAR
HOMENATGE A GUILLEM D´EFAK-  UN CANT A L´AMISTAT

                 https://youtu.be/5FMDnD6KgSc  

FI