SANT JOAN ESTÀ PRESENT
Entre els meus records, viscuts en aquesta
lluminosa i acollidora terra de les Illes, com “Català-Balear” de la
Terra Ferma (LLEIDA), les festes que més m’agraden, per emotives i perquè representen
l´esperit de tot un poble, el poble menorquí, alegre, estimador, defensor de la
natura, de la seva terra, tradicions i arrels, són les festes de Sant Joan de
Ciutadella
Faré
un petit recordatori de com les viuria un ciutadellenc:
Ciutadella
23 de juny, dissabte de Sant Joan, són les dues del capvespre, lluny s´escolta
el primer toc de flabiol
- Calleu amics, les festes d´enguany ja
han començat.
Tres carrers
mes amunt, el flabioler colcant damunt de la “somereta”, (baldament aquest nom, és un ase
mascle “ ase de bram, de llavor o guarà ”) comença el REPLEC. El primer que fa és
demanar permís al Caixer Senyor per iniciar les festes, després anirà a cercar el
caixer fadrí, el casat, el menestral els caixers pagesos, el de la part de
tramuntana, l’amo del lloc de BINICANÓ (és
el que ha donat el bé, el seu fill Pere és l´ home des bé) i el de migjorn, l’amo del lloc de BINIGARBA},
i un per un, a la resta, de més de un centenar de caixers que formaran part de
la “COLCADA” (cavalcada), els darrers la capellana (nom que se li dóna al
capellà que forma part de la colcada) i
el Caixer Senyor. Tots junts aniran a casa del caixer casat a cercar la bandera
de SANT JOAN (vermella amb la creu de Malta en mig), i la portarà el caixer
fadrí. Un darrera l´altre, en fila, obrin camí, el flabioler damunt la
somereta, aniran, en primer lloc, a veure als nostres “Avis” (al Hospital
Municipal de la plaça de Sant Antoni), per ells, ha de ser la primera salutació
i els primers bots dels cavalls. Després, tots menys el Caixer Senyor i la
capellana, al Born. Com sempre estarà ple de gent de gom a gom {molts amb
“bòtils”(botelles , ampolles) de “gin” (ginebra) amb llimonada “pomada”} i amb
la banda municipal preparada davant del monument (que ens recorda “l’any de la
desgracia” 9 de juliol de 1558, quan els pirates de Barba-roja, ens van
saquejar, “s’afartaren” de robar prengueren foc a les cases i s’endugueren
mes de 2000 ciutadellencs, captius a Constantinopla). Tots esperant que a les
sis en punt, el Caixer Senyor acompanyat per la capellana, cavalcant cada un els seu cavall de raça menorquina, negre com
una nit sense lluna, partiran del Palau del caixer Senyor i entraran al Born a tot galop. La banda
municipal tocarà la peça musical “el jaleo”. Així un any més, començarà el primer CARAGOL “EL DES BORN”. Els cavalls faran
tres voltes, i botaran animats per la gent.
- Mireu-los que polits son tots els cavalls, tots ben negres, mascles i
sencers, que ben aregats estan, quins guarniments i gualdrapes mes precioses. Com
xalen cavallers i públic.
- Heu vist el pitral del cavall de l’amo de Corniola?
La creu és d’argent.
- El cavall del Caixer Senyor és” el Moro” del
lloc de Santa Rita?
- No, es diu
Polin, és el cavall estaló del lloc de Son Sintas, molts dels cavalls de la
colcada son fills seus.
- El caixer menestral, no li diuen Nisio i te “una
botiga”(taller) de fuster?
Devers de les
vuit, flabioler,cavalls i cavallers partiran per el carrer de Sant Joan, Plaça de les Persianes, camí de
sant Joan de Missa i arribaran a l¨ermita del Sant, allí li resaran “les
completes”. Mentre ciutadellencs i forasters,es tiraran avellanes en el molí de
la plaça de les Palmeres i en la
Contramurada.
Al “fosquet”
(posta de sol), tornaran a la vila els caixers, començarà el CARAGOL “DE SES
VOLTES”. El recorregut és, de sa Plaça Nova a la
Catedral.
- Han dit, que ha caigut l´amo de Son Sivineta
i que no ha estat res de importància, pareix que al cavall se li ha romput la
cingla i sa desbocat, però tot duna sa parat i l´han pogut agafar.
- Déu vulgui que així sigui i que ningú prengui
mal.
- Alerta, aquí és un lloc molt perillós, els
cavalls passen arran de la gent
- L’amo un bot, una “capadeta”, diuen els
fillets i les filletes
D’aquí
al CARAGOL “ DE SANTA CLARA”, passant pels carrers de San Cristòfol, San Roc i
Ses Roques, carrers antics, de pagesos, menestrals i pescadors. Molts portals
estan oberts, cavalls i cavallers entren i alguns es refresquen amb un poc d’aigua
acompanyada de dolces (pastissos fets amb sucre i matafaluga). El portal més
alt i ample, que permet pegar bots dedins, és el de l’amo Joan d´Algairens, un gran
santjoaner, diuen que el va fer aposta perquè i poguessin entrar i botar els cavalls
per les festes de Sant Joan, allí, mai no hi fa falta res de menjar i de
beguda.
- L’amo un botet, l’amo una “capadeta”,
ara son les madones que els hi demanen.
A totes, se’ls
atén i se’ls dona gust
Sobre les
quatre de la matinada, es retiren els cavalls, els cavallers van “a la
beguda” a casa del Caixer Senyor, que els espera acompanyat del més florit del
poble de Ciutadella, tothom va endiumenjat.
Després, els
caixers aniran, cadascun a la seva casa, a refrescar-se i descansar un parell d´
hores, abans, han arreglat el cavall, sempre el cavall és el primer, li han llevat els arreus (cabeçada,
sella i buldrafes etc.), l’han abeurat, dutxat i donat de menjar.
Devers les
nou del mati, un altre vegada a cavall i al moll, al Pla de Sant Joan, per assajar
els jocs del capvespre. A les dotze missa de Caixers a la
Catedral , a la sortida “beguda” a la sala (Ajuntament)
A les sis del
capvespre, la comitiva de caixers arribarà al Pla de Sant Joan acompanyada pel
batlle i regidors. Començaran els JOCS D´ES PLA (rompre carotes, corre
abraçats, l´ensortillada), el premi, una cullereta d’argent i les “mamballetes”,
aplaudiments, del públic. Són els moments més perillosos, baldament hagin pujat
al flabioler damunt d’una trona, per controlar el inici de les corregudes. En
el Pla no hi cap més gent, alguns van
carregats de ginets i molts son els que no obren passadís, durant les corregudes
dels cavalls.
Acabats els
jocs, tots al Bastió. Els caixers, seguiran fen voltes, fins devers les quatre
de la matinada, quan ja sense forces, genets, cavalls i públic, acompanyaran al
Caixer Senyor fins al seu Palau. Ell s’acomiadarà amb el tradicional:
“FINS L’ANY
QUE VE SI DÉU VOL”
Les
festes de Sant Joan s´han acabat.
- Visitants, gràcies per la vostra companyia, que el gin no us hagi fet mal i
que hagueu gaudit de valent, de la nostra festa.
-
Adéu, fins sempre, bon viatge a
tots.
Per acabar, i
com tinc per costum, escriuré una part del poema “PELL DE BRAU” d´ un autor molt
nostre, Salvador Espriu.
El Príncep d´Espanya, el va llegir
incomplet el dia de la donació dels premis “PRINCIPE DE ASTÚRIES”, en fer
referència al segrest sofert per Íngrid Betancourt, “però, ho va fer en
castellà i no va llegir les primeres parts de cada estrofa, amb la cual cosa,
es va perdre el significat que l’autor tenia la intenció de donar-li, en
referir-se a Sepharad (nom que antigament els hebreus donaven a Espanya) ”
XXXVIII
……….
Escolta, Sepharad: els homes no
poden ser
si no són
lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem
mai ser
si no som
lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
……….
CIUTADELLA DE MENORCA .-SANT JOAN 2008.
Josep Mª Farré i Nebot-- "EL ROS DEL CABALER"
CIUTADELLENCS VOS DESITJO A TOTS MOLT BONES FESTES DE SANT JOAN 2015
ResponderEliminar