LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LA CATALUNYA NORD
https://youtu.be/oQwg59Lw0_Y
CATALUNYA
ESCAPÇADA
Dos es barallen, França i Espanya, i el tercer, Catalunya,
paga els plats trencats, sent el boc expiatori d’aquestes bregues.
ANTECEDENTS
El Canigó ha
estat el bressol, el far i el cor d’aquesta Catalunya. Als seus peus s’estenen
uns pobles que visqueren l’inici de la nostra identitat i han vist passar pels
seus carrers, carrerons, camins i senderes, personatges que han forjat la
nostra història: Guifré el Pilós, l`abat Oliba, Pompeu Fabra, el mestre Pau Casals,
Josep Terradelles, etc.
Els monestirs de
les dues vessants de l’orde monàstica de Sant Benet “benedictins”, dirigits
pels seus abats, han estat els elements aglutinadors del poble català. A
l`entorn d`aquestos grans monestirs, com Elna, Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria d`Arles, Sant Martí del
Canigó, Sant Hilari, Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de Roda, Sant Joan de les
Abadesses, etc., començaren a formar‑se els Països Catalans.
ELS FETS
El
dia 7 de novembre passat es va complir 350 anys en que Catalunya va esser
esquinçada en dos, migpartida pel Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) de
l’any 1659. En aquest es va establir que, del comtat de Cerdanya, serien cedits
trenta-tres pobles a França que han romàs sota domini francès des d’aleshores.
Aquests serien definits l’any 1660 a la conferència de Ceret i al definitiu
Tractat de Llívia, pel qual es va delimitar definitivament la nova frontera entre
els territoris de les dues corones i on els negociadors de Felip IV van
aconseguir retenir Llívia amb l’argument que era una vila i no un poble.
El
rei de França prometé respectar els costums catalans. Inútil de dir que el rei
Lluís XIV no ho féu pas."...l’ús del català repugna i és contrari a l’honor
de la nació francesa...".
El
territori català quedava escapçat, “en contra de la voluntat del catalans i de
les seves institucions,i en contra el
Jurament per les Illes, pel qual les terres de l’antic Regne de Mallorca no
podien separar-se de les de la Corona d'Aragó”, per la voluntat de la monarquia
hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les
possessions a Flandès.
LES NEGOCIACIONS
El Tractat dels Pirineus va ser signat, pels representants de Felip IV
de Castella i III d'Aragó: Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de
França: Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu
Bidasoa, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Els
hàbils negociadors triats per Lluís XIV eren grans coneixedors de les terres i
la història de Catalunya, al contrari que els triats pel monarca espanyol, que
negociaren d’esquena al Govern català, ignorants de les característiques i els
costums d’aquests territoris i de la il·legalitat de la separació (Jurament per
les Illes).
En
total, la corona francesa va guanyar els territoris del comtat del Rosselló
(que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i mitja Cerdanya; Artois,
Luxemburg i Flandès. La frontera amb la corona espanyola es va fixar seguint
només en part els Pirineus, excepte en l’enclavament de Llívia. Els francesos
van retornar a Espanya el Charolais —en el Franc Comtat— i les conquestes
d'Itàlia.
CONSEQÜÈNCIES PER A CATALUNYA
Catalunya
era una peça molt important de la política internacional des de la revolta dels
Segadors i va demostrar a bastament la seva capacitat de desestabilitzar la
monarquia hispànica. A més tenia la desgràcia de ser la frontissa entre les
dues grans potències de l’època.
El
Tractat incloïa conservar vigents les institucions catalanes al nord dels
Pirineus, però aquesta part no va ser respectada pel rei francès Lluís XIV. Un
any després del Tractat van ser dissoltes les institucions catalanes
(Generalitat, cònsols, etc.) malgrat que el mateix tractat preveia
conservar-les. El reial decret francès del 2 d’abril del 1700, amb data d’aplicació
de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l’ús de la llengua catalana en els
actes oficials de qualsevol tipus. Des d’aleshores, el francès continua essent l’únic
llengua oficial, i l’únic que s’utilitza en l’ensenyament públic. Recentment,
l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2) “ la
langue de la République est le français” (la llengua de la
república és el francès). Aquest article s’utilitza sovint per negar
subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la
presència del català en l’administració.
Després
del Tractat dels Pirineus hi ha els següents anys de guerra: 1667-1668,
1673-1678, 1680-1684,1689-1697. En tots aquest períodes el Tractat és paper
mullat. La Cerdanya passa d’unes mans a unes altres en nombroses
ocasions.
A
la Cerdanya fins al 1802 la frontera eclesiàstica tampoc no corresponia a la frontera
real. Del bisbat d’Urgell depenien els trenta-tres pobles de la Cerdanya francesa.
Els
territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el
Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la
partició, que no va poder fer efectiva fins al 1720.
SITUACIÓ ACTUAL
Curiosament a la Catalunya Nord , malgrat pertànyer a un país tan centralista com el
francès, en totes les ciutats, les viles i els pobles, en les col·lectivitats
locals, i en nombroses empreses, la bandera catalana és omnipresent. Els seus habitants
se senten catalans i en tot moment estan al corrent del que passa al Principat.
La seva francesització no ha estat una operació instantània, voluntària i
indolora. El procés ha estat tot al contrari, llarg, forçat i dolorós i la llengua catalana no ocupa pas el lloc que
li pertoca.
És l’únic país català on la llengua no té cap
tipus de reconeixement, això ens mostra que tenen un lligam gairebé
indestructible amb la llengua, ja que encara hi ha un 20% de la població que la
parla i més del 50% que l’entén, i que Perpinyà continua sent un dels centres
més importants de la cultura catalana.
Fa mig segle se parlava de
catalans de França i catalans de Espanya. Avui parlem de catalans del Nord i
catalans del Sud, aquest canvi semàntic te molta importància. Per als catalans
del Nord fa cinquanta anys l’orgull de ser català era un orgull de costellades
i caragolades. Avui dia, per a ells, ésser català representa una altra cosa
molt més fonda, potser més complexa, uns sentiments més arrelats i una mena de revolució
lenta i silenciosa.
Diuen:
-“Sem tan catalans com
vosaltres”
-“Alabat cia Déu d’haver permès
que no tota Catalunya fos francesa; si no
Catalunya ja no seria res”
-“Vosaltres teniu unes
qualitats que, segons la nostra imaginació, nosaltres ja no ho tenim perquè ens
les han escapçades: la tossuderia històrica, el sentit d’empresa, la força
col·lectiva etc”.
Pas a relatar
una sèrie de fets on queda palesa la catalanitat d`aquestes contrades:
Els lemes esportius “Fiers
d'être Catalans” -orgullosos d`ésser catalans- i “Sem catalans” i “Sempre
endavant” han estat adoptats per l’equip de rugbi USAP de Perpinyà, els seus colors son groc i vermell ( sang i
or). El club és un autèntic fenomen social que ultrapassa l’àmbit esportiu.
Cada partit que juga la USAP , el seu estadi Aimés Giral,
amb cabuda per a 16.000 espectadors, s’omple de gom a gom, de gent vestida de cap a peus amb banderes,
gorres, bufandes i samarretes amb les quatre barres i entonant cançons
carregades de simbologia catalanista, com “L’estaca” de Lluís Llach, i la “Santa Espina”.-
El rugbi és l`esport majoritari a la Catalunya Nord i aquest equip és un dels millors equips de França.
Fundat l`any 1902, ha disputat un pic la final del
campionat d`Europa i ha estat set vegades campió de França la darrera aquest
any 2009-.per ells, identificats amb el Barça, aquest any ha estat l’any dels heptacampions (sis del Barça i un l´USAP).
El Tren Groc és la línia més
especial i emblemàtica de la Catalunya Nord. Pintat d`aquest color amb ratlles
vermelles « sang i or ». El seu traçat enllaça La Tour de Querol amb Vilafranca de Conflent, i es
va construir per tal d’apropar l'Alta Cerdanya amb la capital Perpinyà. El
traçat té una longitud de 62 km i és el més alt de França.
Revindicacions. Cada any, el cap de setmana més proper al 7 de
novembre, és la data escollida pels catalans, per a manifestar-se a Perpinyà a
favor de la catalanitat i de la llengua. Enguany més de 5000 persones sortiren
a manifestar-se pels carrers de Perpinyà per, igual que fa 20 anys els alemanys, esbucar aquest mur
que Espanya i França aixecaren enmig de Catalunya
A diferència de Gibraltar i
Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol
no ha demanat, fins el moment actual, la restitució dels territoris nordcatalans
cedits pel Tractat dels Pirineus.
Fa pocs dies el ministre Moratinos va reivindicar,
per darrera vegada, Gibraltar. Com és corrent,
de La Catalunya Nord
Dites catalanes: El temps és com l’ase, mai recula.
Comprar barat és comprar dues
vegades.
A continuació una
Auca referent al fet:
Conflent, Cerdanya, Capcir
Rosselló i el Vallespir
formen tot un bastió
al Nord de nostra nació.
A Rià va sorgir un dia
del Pilós, la dinastia.
Bisbe Oliba un món nou vol:
“Pau i treva i res de dol“.
Pel Tractat dels Pirineus
passàrem del cap als peus.
A Salses hi ha la Porta ,
un símbol que ens reconforta.
I al Castellet crema ufana,
nostra flama catalana.
Prada té Universitat
per a la catalanitat..
Josep Mª Farré i Nebot- "EL ROS DEL CABALER"
CIUTAT DE MALLORCA gener 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario