ORGULLÓS D` ÉSSER CATALÀ I DE LLEIDA- UN ALTRE CONTE

LLEIDA 

https://youtu.be/RMeOdWkRfPM
https://youtu.be/73cZMGXQbV8

VIDEO DE LA CIUTAT DE LLEIDA

https://youtu.be/N7b21d9Pl8I

https://youtu.be/PHVRVwOTR7I

https://youtu.be/JQvDFuEH1FI
PAÏSATGE
https://youtu.be/RMeOdWkRfPM
LLEIDATANAMENT

https://youtu.be/Z8YlqiNotV0

ORGULLÓS D` ÉSSER CATALÀ I DE LLEIDA

EL MEU POBLE-BOVERA

Començaré fent  meu el lema de l`equip de rugbi USAP de la Catalunya Nord “ Orgullós d’ésser català” afegint-li, i de Lleida.

Els lleidatans, el mateix que d`altres pobles de diverses contrades: de Lepe a Andalucia, d´Alaior a Menorca, dels Gomers a Canàries, hem estat “la ventafocs” dels ciutadans de Catalunya, i sempre ens ha costat molt obrir-nos als altres. No vull fer una psicoanàlisi del meu poble, però intentaré esbrinar d´on surt aquesta actitud retreta i acomplexada. Seguiré donant la culpa el ser l`única província catalana de terra endins “ terra ferma” i fins fa poc sense turisme, i a la nostra forma dialectal catalana diferent de la resta del Principat. Tot això, ha estat motiu de mofa i escarni per part d’alguns “pixa-pins” – nom que els lleidatans donem als barcelonins, ja que per fer aquestes necessitats fisiològiques necessiten, curiosament, un arbre o una paret. Els camperols mai hem tingut necessitat de res d’això, sempre l’hem amollat a lloure sense cap tipus de complicacions-

Record la primera visita a Barcelona l`any 1957, tenia catorze anys. Uns quants lleidatans anàvem seleccionats, amb representació de la província, al campionat juvenil d`atletisme i esports de Catalunya. Estava seleccionat per córrer els 400 mets. tanques, tirar el disc, i fer de porter del equip d`hambol. Les proves eren a l`estadi de Montjuic. Això, era abans d`ésser remodelat per les Olimpíades de Barcelona. L`estat de l`estadi era calamitós, davall de les grades vivien moltes famílies d`emigrants andalusos. Tot d`una que els representants de Barcelona ens van veure, ens aücaren i començaren amb les “conyes” sobre la parla, dient;“ Mireu-los els de Lleide...e” i “Ja han arribat els de la terra de les cols”. Aquestes coses marquen a certa edat.

Vull recordar una colla d`institucions, i personatges vinculats a Lleida que fan que els lleidatans estem molt orgullosos de “ lo nostro”, que ens omple de joia i ens fa treure pit:

Deixant de banda a “Indibil i Mandónio”, dos ibers que van derrotar repetidament als romans- el seu grup escultòric presideix la porta d`entrada de l`antiga murada lleidatana-. Es l`única província amb tres idiomes oficials- castellà, català i aranès-. Tenim un Copríncep,- el Bisbe de la Seu d`Urgell es Copríncep d`Andorra amb el President de França “ reminiscències del Pariatge medieval, en aquell temps el Copríncep francès era el comte de Foix -. El document més antic en llengua catalana –Homilies d`Organyà- és lleidatà. Els dos primers presidents de la Generalitat de Catalunya han estat vinculats amb la província de Lleida. Podem bravejar de tenir la Universitat mes antiga del Regne d`Aragó.

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 1851) primer President de la Generalitat de Catalunya de l`època moderna, la seva vinculació amb Lleida va ésser: els seus pares eren oliers de Borges Blanques (Lleida), va ser diputat de l`Estat Espanyol per Borges i estava casat amb una pubilla de Vallmanya (Lleida)

Lluís Companys i Jover (Tarrós, Lleida 1882 – afusellat a Barcelona, el 15 de octubre de 1940) segon President de la Generalitat de Catalunya.

La Universitat de Lleida és hereva de l'Estudi General. Al 1300, el rei Jaume II va fundar el famós Estudi General (Studium Generale), gràcies a una butlla pontifícia del Papa Bonifaci VIII de l'1 d’abril de 1297. L' Estudi General és, per tant, la universitat més antiga de l’antic Regne d'Aragó, i la segona d`Espanya desprès de la de Salamanca. Va romandre activa fins el 1717, quan el Borbó Felip V, per venjança a la ciutat d Lleida que estava, com quasi tota la resta de Catalunya, a favor del pretendent d`Àustria. Una Reial Cèdula del 9 d’octubre ordenava el tancament definitiu i la destrucció de la ciutat universitària. Després de 417 anys de perllongada existència, finia així la primera etapa de vida de la Universitat catalana que ha desenvolupat l’activitat acadèmica durant un període de temps més llarg.

A la seu actual del rectorat de la Universitat, està molt prop de la casa de la mare. A la entrada i al terra, es troben plaques d`aram amb els noms dels pobles que hi tenien estudiants: Montpeller, Artà, Maó, Fraga, Manacor, Casp, Eivissa, Saragossà, Girona, Foix, Barcelona, Osca, Alacant, Tortosa, Perpinyà, Campos, Gandia, etc. Pràcticament figuren tots els pobles grans dels Països Catalans, d`Aragó i d’altres contrades.

 LES SIS MARAVELLES

Darrerament tothom cerca i parla de les set meravelles del seu entorn- comunitat autònoma, illa - també Mallorca, Diari de Balears-, ciutat, etc-. Els lleidatans no som tant fatxendes, som molt més humils, i ja en tenim prou amb sis meravelles i mitja - poques i bones-.

LA SEU VELLA –coneguda també com “el Castell”– és el monument amb el qual, sens dubte, s’identifica la ciutat de Lleida. Aquesta singular catedral va ser construïda en un turó d'on es divisa, no només la ciutat, sinó també gran part de la plana de la comarca del Segrià. La gran obra es va iniciar l’any 1203 amb la construcció del temple dedicat a Santa Maria. Durant el segle XIV es va finalitzar el claustre i el campanar. Segons els historiadors, la Seu Vella es va construir al lloc on s’alçava una mesquita musulmana. Es troba dins d`un recinte doblement amorrallat. L`any 1707, per decisió del rei Borbó Felip V, la Seu Vella tanca les seves portes al culte per convertir-se en caserna militar. Aquí comença la seva degradació "LA SEU MÉS QUE UN MONUMENT ÉS UN SENTIMENT"

.

CASTELL DE LA SUDA (La mitja meravella) Situat al costat de la Seu Vella, va ser construït en temps de la dominació musulmana. El 1214 va ser escenari de les Corts de Lleida, considerades com el precedent de les Corts Catalanes. El castell de la Suda, es troba actualment en ruïnes. Per sort, ja han començat les obres per la reconstrucció,. La seva existència està documentada a partir de l’any 882, època en què Lleida era ocupada pels sarraïns. El motiu d`haver escollit aquest emplaçament per construir-lo és perquè dominava tota la plana de Lleida i era una excel·lent posició de defensa.

EDIFICI DE LA UNIVERSIDAD DE CERVERA Malgrat la seva importància arquitectònica, pels catalans és l`edifici de la vergonya i de la traïció (dels Botiflers). Va començar la seva construcció l`any 1718, gràcies al patrocini personal del rei Borbó Felip V. Diu la llegenda, que el Rei agraït per la col·laboració i el suport ofert per aquesta ciutat, emplaçada a uns 70 km a l’est de Lleida, a la seva causa durant la Guerra de Successió, va preguntar al Paer Major (Batlle) - Què volia a canvi del la seva lleialtat. Aquest, va contestar-li, -Que Cervera fos port de mar -Cervera està a més de vuitanta quilòmetres del mar i a més de 300 metres de alçada-. Davant tanta ignorància el Rei li va concedir la fundació d’una Universitat, enderrocant la de Lleida. La Universitat va ésser durant més de cent anys l’únic centre d’estudis superiors de tota Catalunya. Es tracta d’un edifici d’estructura neoclàssica. És un edifici majestuós de grans proporcions i de línies classicistes.

POBLAT IBÈRIC DELS VILARS D'ARBECA 750 aC..-325 aC., constitueix un conjunt arqueològic excepcional, especialment per les seves defenses, muralla amb torres, i fossat de defensa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA DE LES MONGES (Vallbona de les Monges) és un dels grans monestirs cistercencs de què gaudeix Catalunya. Forma part del triangle de monestirs de l`ordre del cister, amb Santes Creus i Poblet, i és l`únic femení.

La seva fundació data del segle XII, quan un grup d’anacoretes es retiren per fer vida ermitana a aquesta vall seguint Ramon de Vallbona i sota la regla de Sant Benet. D’aquesta primitiva comunitat, curiosament mixta, només queden representants femenines

El prestigi del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges va ser enorme durant segles, allotjant en diverses ocasions monarques i on van ingressar dones de les famílies més poderoses de l’època, per la qual cosa no és estrany que arribés a tenir grans privilegis i donacions.

RUTA DEL ROMÀNIC CATALÀ

La vall de Boí. Al llarg d’aquesta vall podrem veure l’exponent més representatiu del romànic català amb vuit esglésies i una ermita, declarat l’any 2000 Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Crida l’atenció la perfecta harmonia d’aquests monuments i el seu entorn, és a dir, la seva integració al paisatge. Totes aquestes esglésies tenen com característica principal el seu estil arquitectònic romànic Llombard (denominat, també, primer romànic), estil provinent del nord d'Itàlia que es distingeix pel delicat treball de la pedra, esvelts campanars i pintures murals. La seva data de construcció, és durant els segles XI,XII i XIII

Sant Llorenç (Lleida ciutat) És, una petita, fosca, i bonica església, mescla d`estil romànic – la nau central- i gòtics als acabats i naus laterals, amb belles talles i frescos de l’època, ella fa bona la dita catalana “ al pot petit es troba la bona confitura”.

Quan la dissortada Guerra de Successió l`any 1707 la Seu Vella tanca les seves portes al culte, per convertir-se en caserna militar. Serà aleshores, quan Sant Llorenç assumirà el caràcter de Catedral fins l`any 1781, en el qual s`inaugura la Catedral Nova

PARC NACIONAL D`AIGÜESTORTES. Situat al cor del Pirineu lleidatà és l`únic Parc Nacional de Catalunya. També és únic per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i fauna que acull. El paisatge inclou prats alpins, boscos d’avets centenaris, boscos de pi negre, i està regat per gairebé 200 llacs de muntanya, on hi troben refugi el gall salvatge –urogall-, la marmota i el mític trencalòs.

Les millors excursions per iniciar-se en el coneixement del parc són: l’estany Llong i un passeig pel llac de Sant Maurici. Al Parc Nacional d’aigüestortes és poden observar fenòmens glacials, com valls en forma de U. Alguns dels cims que l’envolten tenen alçades properes als 3.000 metres.

Pensament breu :

He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta.

En recordança del meu poble, de terra aspra i seca, aqueste estrofes del meu amic i bon escriptor manacorí (Jaume Mesquida)

ÓBOL DE SILENCI

Aquesta terra no és ben bé dolça, aquesta terra a vegades

és amarga i aspra com a lletrada de figuera.

Entre les rues de la pedra clivellada neixen els arbusts en flor,

i encara quan les seves mans escarpes i salabroses

acaronen la lluna groga, com qui acarona el mugró

daurat de la fruita de la llimonera

Els seus somnis són profundes rels que en les entranyes

de la roca cerquen una gota d’aigua com si així

volguessin arrabassar-li una llàgrima misericordiosa..

Josep Mª  Farré i Nebot- "EL ROS DEL CABALER"

CIUTAT DE MALLORCA decembre de 2009.