FESTES DE SANT JOAN A CIUTADELLLA---CONTE

SANT JOAN ESTÀ PRESENT

          Entre els meus records, viscuts en aquesta lluminosa i acollidora terra de les Illes, com “Català-Balear” de la Terra Ferma (LLEIDA), les festes que més m’agraden, per emotives i perquè representen l´esperit de tot un poble, el poble menorquí, alegre, estimador, defensor de la natura, de la seva terra, tradicions i arrels, són les festes de Sant Joan de Ciutadella

      Faré un petit recordatori de com les viuria un ciutadellenc:

    Ciutadella 23 de juny, dissabte de Sant Joan, són les dues del capvespre, lluny s´escolta el primer toc de flabiol

     - Calleu amics, les festes d´enguany ja han començat.

Tres carrers mes amunt, el flabioler colcant damunt de la “somereta”, (baldament aquest nom, és un ase mascle “ ase de bram, de llavor o guarà ”) comença el REPLEC. El primer que fa és demanar permís al Caixer Senyor per iniciar les festes, després anirà a cercar el caixer fadrí, el casat, el menestral els caixers pagesos, el de la part de tramuntana, l’amo del lloc de  BINICANÓ (és el que ha donat el bé, el seu fill Pere és  l´ home des bé)  i el de migjorn, l’amo del lloc de BINIGARBA}, i un per un, a la resta, de més de un centenar de caixers que formaran part de la “COLCADA” (cavalcada), els darrers la capellana (nom que se li dóna al capellà que forma part de la colcada)  i el Caixer Senyor. Tots junts aniran a casa del caixer casat a cercar la bandera de SANT JOAN (vermella amb la creu de Malta en mig), i la portarà el caixer fadrí. Un darrera l´altre, en fila, obrin camí, el flabioler damunt la somereta, aniran, en primer lloc, a veure als nostres “Avis” (al Hospital Municipal de la plaça de Sant Antoni), per ells, ha de ser la primera salutació i els primers bots dels cavalls. Després, tots menys el Caixer Senyor i la capellana, al Born. Com sempre estarà ple de gent de gom a gom {molts amb “bòtils”(botelles , ampolles) de “gin” (ginebra) amb llimonada “pomada”} i amb la banda municipal preparada davant del monument (que ens recorda “l’any de la desgracia” 9 de juliol de 1558, quan els pirates de Barba-roja, ens van saquejar, “s’afartaren” de robar prengueren foc a les cases i s’endugueren mes de 2000 ciutadellencs, captius a Constantinopla). Tots esperant que a les sis en punt, el Caixer Senyor acompanyat per la capellana, cavalcant cada un  els seu cavall de raça menorquina, negre com una nit sense lluna, partiran del Palau del caixer Senyor  i entraran al Born a tot galop. La banda municipal tocarà la peça musical “el jaleo”. Així un any més, començarà el  primer CARAGOL “EL DES BORN”. Els cavalls faran tres voltes, i botaran animats per la gent.

-   Mireu-los que polits son tots els cavalls, tots ben negres, mascles i sencers, que ben aregats estan, quins guarniments i gualdrapes mes precioses. Com xalen cavallers i públic.

-  Heu vist el pitral del cavall de l’amo de Corniola? La creu és d’argent.

-  El cavall del Caixer Senyor és” el Moro” del lloc de Santa Rita?

- No, es diu Polin, és el cavall estaló del lloc de Son Sintas, molts dels cavalls de la colcada son fills seus.

-  El caixer menestral, no li diuen Nisio i te “una botiga”(taller) de fuster? 

Devers de les vuit, flabioler,cavalls i cavallers partiran per el carrer  de Sant Joan, Plaça de les Persianes, camí de sant Joan de Missa i arribaran a l¨ermita del Sant, allí li resaran “les completes”. Mentre ciutadellencs i forasters,es tiraran avellanes en el molí de la plaça de les Palmeres i en la Contramurada.

Al “fosquet” (posta de sol), tornaran a la vila els caixers, començarà el CARAGOL “DE SES VOLTES”. El recorregut és, de sa Plaça Nova a la Catedral.  

-  Han dit, que ha caigut l´amo de Son Sivineta i que no ha estat res de importància, pareix que al cavall se li ha romput la cingla i sa desbocat, però tot duna sa parat i l´han pogut agafar.

-  Déu vulgui que així sigui i que ningú prengui mal.

-  Alerta, aquí és un lloc molt perillós, els cavalls passen arran de la gent

-  L’amo un bot, una “capadeta”, diuen els fillets i les filletes

   D’aquí al CARAGOL “ DE SANTA CLARA”, passant pels carrers de San Cristòfol, San Roc i Ses Roques, carrers antics, de pagesos, menestrals i pescadors. Molts portals estan oberts, cavalls i cavallers entren i alguns es refresquen amb un poc d’aigua acompanyada de dolces (pastissos fets amb sucre i matafaluga). El portal més alt i ample, que permet pegar bots dedins, és el de l’amo Joan  d´Algairens, un gran santjoaner, diuen que el va fer aposta perquè i poguessin entrar i botar els cavalls per les festes de Sant  Joan,  allí, mai no hi fa falta res de menjar i de beguda.

   - L’amo un botet, l’amo una “capadeta”, ara son les madones que els hi demanen.

A totes, se’ls atén i se’ls dona gust

Sobre les quatre de la matinada, es retiren els cavalls, els cavallers van  “a  la beguda” a casa del Caixer Senyor, que els espera acompanyat del més florit del poble de Ciutadella, tothom va endiumenjat.

Després, els caixers aniran, cadascun a la seva casa, a refrescar-se i descansar un parell d´ hores, abans, han arreglat el cavall, sempre el  cavall és el primer, li han llevat els arreus (cabeçada, sella i buldrafes etc.), l’han abeurat, dutxat i donat de menjar.

Devers les nou del mati, un altre vegada a cavall i al moll, al Pla de Sant Joan, per assajar els jocs del capvespre. A les dotze missa de Caixers a la Catedral, a la sortida “beguda” a la sala (Ajuntament)

A les sis del capvespre, la comitiva de caixers arribarà al Pla de Sant Joan acompanyada pel batlle i regidors. Començaran els JOCS D´ES PLA (rompre carotes, corre abraçats, l´ensortillada), el premi, una cullereta d’argent i les “mamballetes”, aplaudiments, del públic. Són els moments més perillosos, baldament hagin pujat al flabioler damunt d’una trona, per controlar el inici de les corregudes. En el Pla no hi cap més gent,  alguns van carregats de ginets i molts son els que no obren passadís, durant les corregudes dels cavalls.

Acabats els jocs, tots al Bastió. Els caixers, seguiran fen voltes, fins devers les quatre de la matinada, quan ja sense forces, genets, cavalls i públic, acompanyaran al Caixer Senyor fins al seu Palau. Ell s’acomiadarà amb el tradicional:

“FINS L’ANY QUE VE SI DÉU VOL”

  Les festes de Sant Joan s´han acabat.

-      Visitants, gràcies per la vostra companyia, que el gin no us hagi fet mal i que hagueu gaudit de valent, de la nostra festa.

-        Adéu, fins sempre,  bon viatge a tots.

Per acabar, i com tinc per costum, escriuré una part del poema “PELL DE BRAU” d´ un autor molt nostre, Salvador Espriu.

El Príncep d´Espanya, el va llegir incomplet el dia de la donació dels premis “PRINCIPE DE ASTÚRIES”, en fer referència al segrest sofert per Íngrid Betancourt, “però, ho va fer en castellà i no va llegir les primeres parts de cada estrofa, amb la cual cosa, es va perdre el significat que l’autor tenia la intenció de donar-li, en referir-se a Sepharad (nom que antigament els hebreus donaven a Espanya) ”

  

XXXVIII

……….

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

……….

CIUTADELLA DE MENORCA .-SANT JOAN 2008.

Josep Mª Farré i Nebot-- "EL ROS DEL CABALER"