PARODIA D´ESTELLENCS
https://youtu.be/CJ8fjIVZJFM
RONDALLA DEL LLOP I LA RABOSA
Vet aquí que una vegada hi havia un regne imaginari situat al mig de la mar i habitat per tota mena d`animals de pel i ploma- carnívors, herbívors, rapinyaires, etc.-. Un bon dia es varen reunir tots ells en una gran pleta per elegir governants. Per pacte elegiren el llop com a rei, i a la rabosa com a princesa i segona en el poder. Tots dos s’havien confabulat en contra dels herbívors i dels ocells- el bou, el pinçà, el passerell, el verderol. el boc, l’ovella, etc. - que formaven el pacte del progrés, per fer-se amb el poder. S‘havien envoltat d’una munió de cortesans, llepaculs i depredadors, que maldaven per treure partit de la riquesa que és concentrava entorn seu, i que els aplaudien i els reien les gràcies i els fets.
El llop era, fred, calculador i amb un somriure sarcàstic que gelava el cor dels habitants del regne. La rabosa era orgullosa, presumida, altiva, viva com una geneta, amb mirada profunda distant i penetrant. Un àliga per la política i una anguila per escapolir-se dels problemes.
Entre ells dos es duien molt malament, però, algunes coses tenien en comú: l’afany de poder i ser molt golafres per aconseguir una ingent quantitat de fortuna. Tots dos pensaven que la butaca que la resta dels habitants els havia deixat per quatre anys era seva, que tot valia i que ningú no els podia fer els comtes.
Varen començar una gran quantitat d’obres: palaus d’esports, metros, autovies, venta de terrenys públics a baix preu, requalificació de terrenys i tot tipus de magarrufes. Sembla ser que abans de l‘adjudicació de les obres o de les vendes, presumptament, sempre passaven la gorra.
Al cap d’un temps, el llop, entre moltes altres coses, es va comprar un palau, i la guineu va aconseguir tenir una de les fortunes més grans del regne, i tenia el desvergonyiment de gastar-se en un parell de sabates lo que una família de “mileurista” guanya en un mes. Arribaren, presumptament, a fer tot tipus de “jutipiris”. malversació de cabdals públics, prevaricacions, cobrament de comissions il·legals, suborns i d’altres derivats.
El temps passa i fica a cada un al seu lloc. Desprès de quatre anys, la rabosa va trair el llop i es va ajuntar amb els que fins ara eren els seus contraris. La truita va capgirar i va baratar de signe i el bou es va fer amb el poder. La rabosa va continuar, “igual que les piles duracell duren i duren i mai no se s’esgoten”. El llop va ficar terra pel mig i se’n va anar a terres llunyanes.
Vengueren caçadors, de l‘altre costat de la mar, amb cans especialitzats a seguir el rastre de la corrupció pel gran tuf que aquesta amolla. Els caçadors ficaren xarxes, senderes i filats per tot. Molt prest es van veure els resultats. Començaren a caure-hi petits depredadors (gralles i rates amb pots de cola-cao, voltors, corbs, mussols, falcons, esparvers, etc.) que envoltaven el llop i la rabosa poderosa, però, aqueixos darrers sempre aconseguien alliberar-se i poder fugir.
Un bon dia, havent-se apercebut, la resta dels habitants del regne, on tenien la llodriguera amb el jaç parat el llop i la rabosa, avisaren als caçadors. Hi anaren amb palla, i cremant-la a la boca del cau, amb l’escalfor del foc i el fum de la palla, els obligaren a sortir i, per tant, quedaren enganxats a les senderes.
A la fi, va saltar la gran notícia: el llop i la rabosa havien caigut a les senderes dels caçadors, i pels seus fets se’ls va imputar. L’alegria va ser enorme per part de gairebé tots els habitants del regne de dins de la mar, i molts van pronunciar la dita “a tots els porcs els arriba el seu Sant Martí “ i es va brindar amb cava esperant que els caçadors poguessin acabar amb la seva tasca. Avui crec més en la democràcia i amb la seva separació de poders.
A l’entrada dels jutjats,, entre els aücs “crits d’escarni” dels habitants del regne, la rabosa amb la seva “carona” rodona de “mamella” i amb els seus morros petits de “peti mini” va amollar les següents paraules:
-Estic tranquil·la, jo no he fet res mal fet.
Creu que la resta dels habitants d’aquest regne imaginari som carallots i ens vol fer creure que a la Verge li deien Joana. Estar imputats segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana,“es atribuir a algú la responsabilitat o culpa d`algun fet punible”.
-D`aquí a Hol·lywood. Va dir la rabosa als periodistes, en la seva segona presentació com imputada.
Es pot quedar més a prop. “L’hotel les reixes” de la carretera de Sóller seria el lloc més avinent per tota aquesta guarda d’impresentables.
Qui son aquesta gent de “Unió de Mamons”, que opten al Guinness de la corrupció ? Una agencia de col·locació? Una repartidora de diners públics?. Diuen que fan política diferent “a la mallorquina” i que estimen aquest país, però el que han demostrat fins ara, és estimar la seva butxaca. Solament els interessa les àrees de poder en les quals es manegen molts diners,- carreteres turisme, medi ambient, etc.,- us pregunteu perquè?.
-Jo no he estat, m’han falsificat la signatura, no llegia lo que signava,- deien alguns rapinyaires per llevar-se de damunt la responsabilitat. S’acusen un a l’altre i ningú no dóna la cara.
El llop i la guineu ja han abandonat el vaixell, la resta de rates i rapinyaires no imputats s’amaguen per no acabar escaldats. La seva figura entrant als jutjats potencia la imatge de la Mallorca siciliana.
El bou, tot i que un dels seus consellers ha estat imputat, no diu ni “mu”. Tots callen perquè la porqueria no els esquitxi. Com si tinguessin qualque cosa a amagar.
El nombre de imputats del nostre particular “bestiari” són més de 70 a la data actual. Quedarà algun depredador que no dugui penjat el rètol de imputat?. Igual que la sobrassada, el porc negre i l’ensaïmada just els fa falta la denominació d`origen, i que la seva fotografia es reparteixi, en davallar de l’avió, entre els turistes que ens visiten.
De continuar així, les reunions del Parlament en lloc de fer-se al palau del carrer Constitució es podran fer a “l’hotel les reixes”. Com ja va dir el patrici romà Ciceró, fa un parell d’anys. “¿Quousque tandem abutere, patientia nostra?” Fins quan abusareu de la nostre paciència?
Imitant al nostre cantautor Raimon, "Diguem No" d`una vegada per sempre als que vulguin governar per continuar robant i als que vulguin presentar als mateixos que no sabien lo que signaven. Basta de polítics mediocres i multimilionaris quan abandonen la política i que mesclen els seus negocis amb les institucions. Imitem, també, als menorquins, i el dissabte de Pasqua fem “bujots” amb les cares dels nostres corruptes per disparar-los la nostra rancúnia i perquè serveixi d’escarment per tots els altres polítics.
Cal dir també, que siguin tornats als ciutadans tots els diners que, presumptament, ens han robat i malmès aquesta guarda d’impresentables. Crida l’atenció la gran quantitat de diners que han pagat perquè no els posin a la gàbia. És fàcil d’endevinar d'on els han tret.
Espero i desitjo, dins de poc temps, veure emmanillats i a la presó a tots aquestos presumptes “xoriços” verdaders botxins de la democràcia. Aquest dia serà festa grossa i s`haurà acabat per sempre la “Munar-quia” en aquest regne imaginari.
Alguna cosa s’enfonsa, mai hi havia hagut tant desinterès per la cosa política. Moltes vegades em pregunto si val la pena d’haver aconseguit l’estat d`autonomia per arribar a la situació actual de putrefacció. Com diu Maquiavel en “El Príncep”, “la corrupció es la pitjor malaltia que pot caure la democràcia”.
I aquesta historia s’ha acabada, quedant tot tan clar com el brou d’un asil.
Cançó popular catalana:
La guineu, anguera anguera,
farta i rica cavallera;
la guineu anguera, angà,
farta i rica a cavall va.
PD. - *A la Catalunya Nord a l‘Alta Cerdanya, al peu del Puigmal, es troba el poble més alt de França i dels Pirineus Montlluís, 1600 m., emmurallat pel famós arquitecte militar Sebastià de Vauban. Poble encantador, pareix sortit d‘una postal. Prop de l’entrada hi ha un monument dedicat a un polític d‘aquelles contrades que va arribar a ésser ministre. Una placa, amb un rètol, indica que va entrar pobre a la política i en va sortir igual de pobre. Seria convenient, i més amb el que està ocorrent darrerament a la nostra comunitat, que molts dels nostres polítics fessin una volta per aquest lloc i en prenguessin bona nota, per així acabar d‘una vegada amb aquesta absurda i barroera competició de governants imputats en casos de corrupció, veritable “ciclogènesis polític”, que fan del nostre “regne” un país esperpèntic de “madò Pereta”.
*No cal dir que la gènesi d`aquesta història esta fonamentada en el “Llibre de les Bèsties” del nostre estimat i admirat Ramon Llull.
En Jordi Guaita ha fet aquestos versos molt d’acord amb la situació actual del nostre “ regne al mig de la mar”
BAGASSERIES
Que un polític no menti,
Que el seu deure és fer servei!
El poble que s’acontenti
amb tot lladre que es presenti.
Tal poble no te remei.
Les bagasses brot de murta
duen al cap per cardar;
si a un polític l’honra a fuita
i amb la clau del servei furta,
brot de murta és pot penjar
- Consigna del corrupte
- "Roba mentre puguis, que si no ho farà un altre"
Ciutat de Mallorca, Sant Jordi 2010
JOSEP Mª FARRÉ NEBOT
"EL ROS DEL CABALER"
....Com diu Maquiavel en “El Príncep”, “la corrupció es la pitjor malaltia que pot caure la democràcia”.
ResponderEliminar