MALLORCA T´ESTIMO -- CONTE

MALLORCA T´ESTIMO 
https://vimeo.com/129004700
PATRIA
https://youtu.be/3mf4SzjqWl0 BOIG PER TU 
https://youtu.be/7vx9Z_eYBPA(SAKIRA)
https://youtu.be/T7vGAl9RsdE(SAU)
https://youtu.be/OegDi9jKpAU(Victoria Maldi)

 Quan una persona es jubila, dues coses importants li queden, un feix de records i algunes vegades un altre d’amics. El feix dels records arriben a pesar més que els anys. M’agrada de tant en tant obrir la gàbia, on els tinc empresonats, i deixar-los que  s’enlairin i prenguin cel amunt, cel blau i pur d’aquesta illa que un insigne català la va batejar com calmosa. Per tant no puc deixar de pensar en els temps enrere, ara farà 34 anys de la meva arribada a les Illes Balears, meitat del novembre del 74. Tot duna me’n vaig quedar encisat, de la llum, del verd dels camps, de les platges d’aigües transparents, de Mallorca calmosa, cosmopolita i senyora, de Menorca tranquil·la, neta i polida, d’Eivissa blanca, renouera i informal i de Formentera, la petita joia de les Balears, dels trotons, dels cavalls negres i per damunt de tot, de la gent amable i acollidora, de la seva parla, la mes dolça i potser la mes arcaica de les varietats dialectals catalanes.

Tot duna, vaig “sintonitzar”, com diuen els joves, amb la gent del camp, foravilers i ramaders, pot ser perquè la meva nissaga es pagesa i tal vegada perquè també compartíem el mateix idioma, molts costums i fins i tot la mateixa bandera. Recordo el primer contacte amb ells. Als pocs dies de la meva arribada, vaig anar a caçar a una possessió d´Artà, de nom " Sa Bagura"

- Quina empegueïda. No entenia els mallorquins, ells si que me entenien i jo no era capaç de  dir- los –ho. Però això va durar poc temps.

 Aprofitaré l´ocasió per contar dos fets que he viscut de  prop:

La meva dona es nascuda a Inca i criada  a  Manacor, per tant de la part forana, i amb el títol de català B. La primera vegada que vam anar a visitar els meus pares, abans de casar-nos, la Mare li digué

- Júlia, puja a la golfa i baixa una galleda de trumfes.

La reacció de la meva dona va ser dir-me tot duna.

- Josep Mª, la teva mare no sé que èm diu.

Una altra:

El capellà Jaume Santandreu, molt conegut, entre altres mèrits com a defensor de la llengua catalana i amb el qui tinc certa  amistat, (les seves germanes na Joana i na Francisca son amigues de la meva dona), un dia dinant em va contar el següent fet:

Eren temps de la “ Dicta-blana”, amb la germana Francisca van anar a Prades de Conflent a la Universitat d’estiu. A la tornada eren a la estació Figueres, esperant el primer tren per tornar a Barcelona, i en Jaume li va dir  a la seva germana:

- Francisqueta, pregunta al de la finestreta a quina hora parteix el primer tren.

Així ho va fer na Francisca

- Jaume, parteix a tres quarts i cinc de sis.

- I això quina hora es Francisqueta?

- No ho se, Jaume.

Na Francisca va tornà a la finestreta i en perfecte idioma de  l'imperi  va dir:

- ¿A que hora sale el tren?

No obstant això, crec que la riquesa d’un idioma, es troba en la gran varietat dels mots dels seus dialectes.

En referència als amics, em sembla que, en tinc molts dins del poble Balear, í entre tots  m’han fet  sentir aquí, com a casa meva.

Totes aquestes coses, junt amb unes altres de caire familiar, fan que a les Illes Balears els estimi i sempre les duré dins del meu cor.

Per acabar:    

                             - La meva terra és Mallorca,

la meva parla el català,

el meu pastís, l´ensaïmada,

i el meu desig, la llibertat.

Molts són els pobles que han passat per les illes Balears i molts són, també, els que les han sotmès a les diverses invasions. La historia sempre l´han escrit els guanyadors, a mi m`agradaria que la historia també fos contada per l´altra banda, la banda dels perdedors. Els prego que llegeixen el poema del meu admirat “negret manacorí” Guillem Fullana Hada D´Efak, fill d´en “Toni Cremat”. Val la pena i en podeu  treure les conclusions més adients.

EL REGNE ENMIG DEL MAR

He llegit la nostra història
i molt m’ha fet cavil·lar,
d’ençà que en tenim memòria
tothom mos ve a ajudar.
Tothom mos ve a ajudar,
en el moment oportú
mos vénen a alliberar
i no els ha cridat ningú.

Tothom que mos ve a aidar
mos fa ses busques endins.
Això gira malament
cantaven els mallorquins. 

V

El rei de ventura i gràcia,
lo pus gran príncep del món,
ve a conquerir les Mallorques
amb els bisbes i els senyors.
A Mallorques! Tan bon dia!
Blanca de veles la mar,
que per esvair pirates
ningú no ens deturarà!

Mireu com mor En Montcada
i també el seu nebot;
De tots els morts d’aquell dia
la Història en recorda dos:
conquistades les Mallorques
just el dia de Cap d'Any,
el rei Jaume les donava
a Pere de Portugal.

Les baratava amb l'Urgell
creient fer negoci  fi.
Això gira malament
cantaven els mallorquins.

....

......

L’ÚLTIM

Sé que quan conteu
la vostra conquesta
direu que trobàreu
una terra buida
quan és al contrari:
buida la deixàreu.

Vareu sembrar blat
en lloc d’hortalissa
i en lloc de panses
vi del raïm féreu
i esclavitzàreu
els aglapits vius.

Ai, que heu fet callar el muetzí
i ens eixordeu amb campanes.
Ai que ens heu robat els fills
i heu tret el vel a les mares.
Ai que ho heu esvaït tot.
Ai i encara més ai!
Ai i més ai i ai encara.

Des del cim més alt
de la meva pàtria,
amb ulls entelats,
veig com els voltors
les carns espipellen
dels guerrers vençuts.

Viu no m`agafareu
rossos dels ulls blaus
que en matar sou destres.
Jo vos maleesc
des del més alt cim
de la meva ràbia.

Ai dels rafals i alqueries,
les almoines regalades!
Ai l'enguinar dels cavalls,
ai de la cançó de l’aigua.
Tot el pla ha romàs mut.
Ai i encara més ai!
  Ai i més ai i ai encara. 

Josep Mª  Farré i Nebot- "EL ROS DEL CABALER"--

 CIUTAT DE MALLORCA OCTUBRE DE 2008