PAU, EL MÚSIC DE LA PAU
PAU, amb el seu doble significat, és la paraula més
bella de la nostra llengua. En uns
moments com els actuals, en què cada matí ens llevem i a la nit ens anem a
dormir amb terribles notícies que ens donen els mitjans de difusió ( TV, i ràdio),
de: Gaza, Irak, Afganistan, Somàlia, Colòmbia, etc, i la folia de la guerra és
portada constant en els diaris. Tots els éssers humans hem de pregar i exigir als nostres politics que facin
tot el necessari perquè la PAU torni
arreu del món, i deixi de galopar i desaparegui, per sempre, aquest esfereïdor
genet de l´Apocalipsi. I, així, es pugui complir la profecia d`Isaïes (cap.2-ver.4), )“... vindrà un dia
en què l`home es convencerà de l`absurditat de la guerra. Aleshores, amb les
seves espases forjaran relles, i falçs amb les seves llances. Les nacions no
alçaran l`espasa l`una contra l`altra...”
Pau, per mi, té un significat especial. Era el nom
del meu pare, el passat dia 15 va ésser
el seu sant. Dit això:
Valguin
aquestes, pobres, paraules meves per recordança i agraïment. Com a mallorquí de Lleida, voldría
retre un petit homenatge al meu admirat Pau Casals, català i músic universal,
en el 35 aniversari de la seva mort. Ignorat per l`Estat Espanyol que no ha
tingut el coratge i la valentia de fer front, amb humana justícia, amb un
reconeixement públic per un dels personatges, de caire universal, que més ha
lluitat per defensar la pau i les llibertats.
Pau Casals Defilló (El Vendrell,
Tarragona, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973). Endemés de la seva reconeguda
activitat com a director i compositor, Casals és considerat un dels millors
violoncel·listes de tots els temps. Una de les seves composicions més cèlebres
és “l'Himne de les Nacions Unides" conegut com “l'Himne de la Pau ", compost
mentre residia a la seva segona pàtria, Puerto Rico.
A més de la seva extraordinària obra musical, Pau
Casals va mantenir sempre, una
incansable dedicació a la defensa
de la pau, la democràcia, la llibertat i els drets humans, que li van valer
prestigioses condecoracions, i, fins i tot, a ser nomenat al Premi Nobel de la Pau. Sempre va
manifestar públicament la seva oposició al règim franquista i la seva gran estimació per Catalunya.
Va morir el 22 d’octubre de 1973, a l’edat de 96
anys, a San Juan de Puerto Rico, a conseqüència d’un atac al cor, i allí va ser
enterrat. El 9 de novembre de 1979, restablerta la democràcia a Espanya, les
seves despulles van ser traslladades al cementiri d'El Vendrell, la seva
població natal, on actualment descansen.
Casals
va mostrar, ja des de la seva infantesa, una gran sensibilitat per la música.
El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals,
que Pau va ampliar amb estudis a Barcelona i a Madrid. Amb tan sol 23 anys va
iniciar la seva trajectòria professional i va actuar, com a intèrpret, als
millors auditoris del món.
En qualitat d’intèrpret va aportar
canvis innovadors a l’execució del violoncel. Com a director, buscava igualment
la profunditat expressiva, l’essència musical que sabia fer arribar amb el
violoncel.
Malgrat que, durant els anys de
règim franquista, els estaments oficials i els mitjans de comunicació espanyols
l`ignoraven, i quan i quan en parlaven, l`anomenaven Pablo Casals, ell sempre
va reclamar que li diguessin Pau, no només perquè aquest era el seu nom en
català, llengua que sempre va defensar, sinó també perquè en català la paraula
"Pau" té doble significat en castellà "Pablo i paz".
Les fites més importants de la seva
vida varen ésser:
El 1917 va anunciar la seva decisió
de no tornar a actuar a Rússia, després dels esdeveniments de la Revolució i la
implantació del règim comunista. Després estendria aquesta decisió a tots els
països comunistes on no hi hagués democràcia.
Conegut pels seus ideals
republicans, al 1931 es va mostrar públicament a favor de la proclamació de la Segona República a
Espanya, i va ser convidat a participar en els actes commemoratius de
l’esdeveniment.
El
1933 va rebutjar una invitació per actuar a Alemanya a causa de l’arribada al
poder d'Adolf Hitler, i va manifestar la seva intenció de no tocar en aquest
país fins que no hi hagués un canvi de règim polític.
En 1942, amb la consolidació del
règim franquista va decidir traslladar-se a viure a San Juan de Puerto Rico (la
seva mare havia nascut a Puerto Rico, on els seus avis materns, catalans,
havien anat a treballar), després de residir a Prada de Conflent d`ençà l’ inici de 1939.
El 1950 va impulsar i va presidir la
celebració dels primers Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili, que van
tenir lloc a Perpinyà (França). Aquell mateix any també impulsà la creació del
festival de música de Prada, que des de llavors se celebra cada any amb el nom
de Festival Internacional de Música Pau Casals.
El 13 de juliol de 1954, el
Parlament de Catalunya a l’exili, reunit a l’ambaixada de la República Espanyola a
Mèxic, el va proposar com a President de la Generalitat de
Catalunya. El violoncel·lista, molt agraït, va rebutjar el càrrec, convençut
que "serveixo millor a Catalunya en les circumstàncies actuals com la
serveixo" i perquè deia no estar a l’altura de tal dignitat.
El 24 d’octubre de 1958 va ser
convidat a participar a l'Assemblea General de les Nacions Unides, per
commemorar el Dia de les Nacions Unides. El concert i el missatge de Pau de
Casals va ser retransmès per ràdio a més de 40 països, Espanya no estava entre
ells. Aquella intervenció el va convertir en un dels símbols mundials de la
lluita per la pau i la llibertat al món, i li va valer la nominació al Premi
Nobel de la Pau
d’aquell mateix any.
En 1962 actua al Memorial Opera
House de San Francisco, on presenta "El Pessebre". Amb motiu d’aquest
concert, anuncia que dedicarà la resta de la seva vida a una croada personal
per la dignitat humana, a la fraternitat i a la pau.
En 1963 torna a la seu de les Nacions
Unides a Nova York per interpretar "El Pessebre". El President
d’Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, li concedeix la "Medalla de la Llibertat " dels
Estats Units.
En
1971 rep la Medalla de la Pau en un
homenatge a la seu de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York. A
l’acte es va interpretar, sota la seva direcció, l'Himne de les Nacions Unides
compost per ell mateix. Després de la interpretació de l'Himne de l'ONU Casals
va pronunciar un discurs en anglès i en català, en un moment en què la
llengua catalana era perseguida a Espanya, convertint-se en la primera persona
que la utilitzava a l'Assemblea General de les Nacions Unides. En el
discurs, en el qual fa una lloança a la pau, es declara català de soca-rel,
i afirma que "Catalunya va ser la nació més gran del món, va ésser la
primera a tenir un Parlament, molt abans d`Anglaterra ...". Després
del discurs, va interpretar “El Cant dels ocells" una composició
tradicional catalana que, des de llavors, es va convertir en un nou himne a la
llibertat.
En 1973 mor a San Juan de Puerto Rico
En 1979 ja instaurada la democràcia, i a títol
pòstum, la Generalitat de Catalunya li
donà la Medalla d`Or de la
institució.
Actualment se celebren tres
festivals internacionals de música que porten el nom de Pau Casals. Els
festivals se celebren a les tres localitats que més van marcar la seva vida: El
Vendrell, on va néixer, va créixer i descansen les seves despulles; Prada de
Conflent (França), on va viure exiliat tres anys després del triomf franquista
en la Guerra
Civil espanyola; i San Juan de Puerto Rico, on va fixar
la seva residència el 1942 fins a morir el 1973. Els festivals són:
· Festival Internacional de Musica
Pau Casals de Prada, se celebra des de 1950.
· Festival Casals de Puerto Rico, se
celebra des de 1956.
· Festival Internacional de Música
Pau Casals de El Vendrell, se celebra des de 1980.
No es té coneixement que al moment
actual l`Estat espanyol li hagi reconegut, públicament, els seus grans mèrits a
favor de la pau i com un dels millors compositors i músics de l`època moderna.
P.D. El guanyador, aquest any(2009), del premi literari en català Ramon Llull és l´ambaixador d`Espanya a La Gran Bretanya Carles
Casajuana (Sant Cugat 1954) amb la novel·la -L`últim home que parlava
català –
Els que estimem aquesta llengua,
esperem i desitgem que aquest terrible auguri no passi mai.
EL CANT DELS OCELLS
( Cançó Popular catalana)
(Versió Maria del Mar Bonet)
Al veure despuntar
lo major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets, cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
La garsa, griva i gaig
diuen: Ja ve lo maig.
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota planta floreix
com si fos la primavera.
L'estiverola diu:
No és hivern ni és estiu,
sinó que és primavera:
perquè ha nat una flor
que pertot dóna olor,
en el cel i la terra.
LLETRA TRADICIONAL
En veure despuntar el
major lluminar en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant
a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.
Al ver despuntar
el mayor resplandor en la noche más dichosa
los pajaritos van
a cantarle con su melosa voz.
L'àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,
dient: 'Jesús és nat
per treure'ns de pecat i dar-nos l'Alegria'.
El águila imperial
va por los aires, cantando con melodía,
diciendo: Jesús ha
nacido para librarnos del pecado y darnos la Alegría.
Respon-li lo pardal: 'Esta nit és Nadal, és nit de gran contento'.
El verdum i el lluer
diuen, cantant també: 'Oh, que alegria sento!'
Le responde el
gorrión: Esta noche es Navidad, es noche de gran contento.
El verderón y el
lúngano dicen, cantando también: ¡Oh, qué alegría siento!
Cantava el passerell: 'Oh, que formós i que bell és l'Infant de Maria!'.
I lo alegre tord:
'Vençuda n'és la mort, ja neix la Vida mia'.
Cantaba el
pardillo: ¡Oh, qué hermoso y qué bello es el Hijo de María!
Y el tordo alegre:
Vencida ha sido la muerte, ya nace mi Vida.
Cantava el rossinyol: 'Hermós és com un sol, brillant com una estrella'.
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac i sa Mare donzella.
Cantaba el
ruiseñor: Es hermoso como un sol, brillante como una estrella.
El colirrojo y la
tarabilla celebran la criatura y su Madre doncella.
La garsa, griva i gaig diuen: 'Ja ve lo maig'. Respon la cadernera:
'Tot arbre reverdeix,
tota planta floreix, com si tot fos primavera'.
La garza, el
zorzal y el arrendajo dicen: Ya viene el mayo. Responde el jilguero:
Todo árbol
reverdece, toda planta florece, como si todo fuese primavera.
CIUTAT DE MALLORCA, gener de 2009
Josep Mª Farré i Nebot- "EL ROS DEL CABALER"
MARIA DEL MAR BONET -- OBRES COMPLETEShttps://youtu.be/5N-RKPP6ldI?list=PLKABLF664tVj_Umx7syLodihfp5_OslHA
