https://youtu.be/0jpKkhqZYQY
https://youtu.be/miU8lEFVyYA
Ramón Llull-(Barbaflorida)-(Ramón lo foll)
(Ciutat de Mallorca, 1232-id., 1316) Filòsof i escriptor en català, és "la figura més rellevant de la cultura catalana". Fill d'uns colons catalans Ramon i Isabel instal-lats a l´illa poc abans que ell naixés, Llull va estar des de molt jove relacionat amb els ambients cortesans, va ser senescal de l'hereu del regne, l'infant Jaume. Es casá l´any 1257 amb Blanca Picany, amb la que tengué dos fills - Domènec i Magdalena- Fins a complir la trentena va portar una vida dissoluta i exempta de preocupacions, malgrat el seu matrimoni, en aquesta època es va dedicar a escriure poesia de caire trobadoresc.
Als trenta-dos anys, i segons explica en Vida coetània, se li va aparèixer el mateix Jesucrist. La seva interpretació dels fets va ser decisiva per la seva carrera posterior: Crist li demanava que abandonés la mundanitat i es posés al seu servei. Va abandonar, doncs, tall, dona i fills i va emprendre un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, des d'on es va traslladar a Barcelona i posteriorment a la seva illa natal, en la qual es va lliurar durant els nou anys següents a l'estudi ia la contemplació.
Després, i amb la intenció de prosseguir-hi el seu acostament a Déu, es va retirar a la muntanya, on, segons relata en Vida coetània, Déu el va il·luminar i li va inspirar l'escriptura d'un llibre que servís per a convertir al cristianisme als pagans, obra que cal identificar amb Art abreujat de trobar veritat. En 1276, i gràcies a una subvenció de l'infant don Jaume, Llull va fundar el col·legi de Miramar, del que es va convertir en director, i posteriorment va emprendre un viatge a París per exposar les seves idees en La Sorbona i obtenir el magisteri en arts.
A més, va exposar davant el papa Nicolau IV un projecte per a una nova Creuada en terres paganes, però al no comptar amb el favor del pontífex va partir en solitari cap a Xipre i Armènia. Durant aquesta època va combinar els seus innombrables viatges amb la redacció de gran quantitat de llibres. En 1307 va caure presoner a Bugia, al nord d'Àfrica, ia punt va estar de patir un linxament públic. D'aquí es va traslladar a Pisa, a la qual va arribar miraculosament, després d'un naufragi, i després, de nou a París.
En 1311 va assistir al concili de Viena, convocat pel papa Climent V, davant el qual va exposar un pla per evangelitzar Terra Santa que tampoc va forjar, i en 1311 va tornar a Mallorca. Poc després va emprendre un altre viatge al nord d'Àfrica, en aquesta ocasió a Tunísia, on va escriure la seva última obra de la qual es tenen referències, el Liber de maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en 1315.
"Barbaflorida" és el nom amb el que es coneix a Ramon durant els seus darrers anys de la seva vida.
"Barbaflorida" és el nom amb el que es coneix a Ramon durant els seus darrers anys de la seva vida.
Morí l´any 1316 quan tornava d´un viatge a Tunis. Les seves despulles descansen a la capella de la Puresa de Maria de l´eglésia de Sant Francesc de Ciutat.
Ramon Llull: Obra literària
Ramon Llull: Obra literària
S'han comptabilitzat fins a 280 títols escrits per Ramon Llull, els quals inclouen matèries tan diverses com la mística, teologia, filosofia, matemàtiques, fisica, astrológia, astronomia, educacio, gramática, novel.la, poesia, entre altres. Es conserven tan sols 30 còdexs originals, escrivía en catala, llati i arab. En àrab, eren sovint traduccions directes de les seves obres, però no ha sobreviscut cap. Pel que fa al català, va ser el primer que en utilitzar-lo per a fins filosòfics, la qual cosa va contribuir a dotar-lo d'una prosa culta i especialitzada. Quant a la seva corpus filosòfic, que rep el nom d'Art magna, pretén ser el vehicle per a la conversió d'infidels, als quals es convenç a través de premisses racionals fora de tot dubte i en les que exerceix un paper cabdal l'ús de la lògica i de la nemotècnica.
Heus aquí algunes de les seves obres principals presentades per ordre cronològic:
Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274). 'Art abreujada per trobar la veritat'. Constitueix la primera versió de l'Art, inspirada en la il·luminació viscuda a la muntanya mallorquina de Randa i escrita al monestir de la Real (Palma).
Llibre de contemplació en Déu (1273-1274). És el seu primer llibre. Ha estat qualificat de «enciclopèdia sistemàtica de Déu i de la naturalesa» i de «catedral bibliogràfica» per la seva ambició conceptual i per la seva enorme extensió (més de mil pàgines en la versió més compacta). Constitueix una crida constant a la pietat per part d'un Llull que acabava d'experimentar la conversió i plorava seus pecats.
Llibre del Gentil i dels 3 savis (1274-1276).. Presenta una polèmica religiosa en termes tolerants entre un gentil que no té coneixement de Déu, un jueu, un musulmà i un cristià. Llull demostra un alt grau de coneixement de la religió islàmica i de la judaica. La ficció mostra un debat emotiu i elegant basat en combinacions binàries.
Llibre de l'orde de cavalleria (1274-1276).Petit tractat sobre els valors morals i religiosos vinculats a l'exercici de les armes.
Doctrina pueril (1274-1276). Catecisme didàctic dirigit a un públic laic.
Llibre d'Evast e Blanquerna (1283).Es tracta de la gran novel·la de Ramon Llull. Sol ser coneguda com Blanquerna i la va escriure a Montpeller. Blanquerna és el nom del jove monjo protagonista, fill d'Evast, que abandona la seva família i passa una sèrie de proves en la recerca de la perfecció espiritual. En el seu periple, arriba a l'abat i al papa i pren importants decisions, sempre de manera «correcta». Conté les obres Llibre d'Amic e Amat i Art de contemplació i és fruit de la maduració de la seva experiència espiritual a Miramar.
Llibre d'Amic e Amat (1283). Constitueix una joia de la literatura mística i narra l'experiència contemplativa del monjo Blanquerna. Evoca subtilment la tradició sufí musulmana.
Art demostrativa (1283). Va ser escrita a Montpeller i constitueix una segona versió de l'Art de 1274. Es presenta acompanyada de les Figures i de l'Alfabet, que fan visibles els components estructurals de l'Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i dels càlculs.
Llibre de meravelles (1287-1289). Aquest llibre, conegut també com el Fèlix, constitueix una ambiciosa novel·la didàctica i va ser escrita durant la seva primera estada a París. El protagonista, Fèlix, és un pelegrí que observa sorprès (en català medieval meravellat,) la realitat de l'època. Combina narració i diàlegs de caire didàctic. Conté el Llibre de les bèsties.
Llibre de les bèsties (1288-1289). Ocupa, dins el Llibre de meravelles, el lloc que correspon a un tractat de zoologia, però és en realitat una seriosa reflexió sobre la política i la corrupció en forma de faula. En el personatge de Renard (la guineu), Llull retrata algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana.
Taula general (1293-1294). Nova versió del 'Art' que escriu entre Tunis i Nàpols.
Desconhort (1295 - 1305?). 'Desconsol'. Es tracta d'un treballat debat en vers entre Ramon (és a dir, ell mateix) i un ermità reticent a la seva causa. En el llibre expressa el seu propi desànim després de trenta anys de lluitar per l'Art. En aquest poema incorpora recursos literaris propis de la poesia trobadoresca.
Arbre de ciència (1295-1296). Escrit a Roma, constitueix una versió de l'Art en forma d'enciclopèdia destinat a un públic no universitari. No es tracta d'un catàleg a l'estil medieval tradicional sinó que, mitjançant setze simbolismes arboris (que es corresponen amb els capítols), mostra l'articulació entre totes les ciències segons els principis de l'Art. La hi considera la variant més bella i completa de l'Art lul·lià.
Arbre exemplifical (1295-1296). És el quinzè arbre o capítol de l'Arbre de ciència. Ofereix exemples dels catorze arbres anteriors, amb un caire fonamentalment temàtic. Té una dimensió literària, didàctica i fins i tot lúdica.
Cant de Ramon (1300). Es tracta d'una autobiografia en vers escrita a Mallorca que busca la complicitat del lector per a la causa de l'autor. En aquest poema, que també recorda la poesia dels trobadors, es PlanE de l'èxit limitat de la seva empresa amb fragments molt emotius.
Retòrica nova (1301). Aquesta obra dóna consells i regles per fer discursos, els quals han de contenir quatre elements: ordre, bellesa, ciència i caritat. Llull és conscient del poder de la retòrica i la formula de nou.
Lògica nova (1303). Escriu aquesta obra a Gènova. En aquesta lògica, que qualifica de «nova» perquè està edificada sobre l'Art, pretén posar regles a la concepció de la realitat més que al llenguatge, tal com correspondria a un tractat de lògica convencional.
Liber de fine (1305). Pròpiament, ('Llibre sobre la fi major de la intel·ligència: l'amor i l'honor'). Es tracta de la seva obra política més important i va ser escrita a Montpeller. En ella parla de la predicació als «infidels» i d'una eventual croada militar a Terra Santa: projecte geoestratègic tangible que inclou aspectes concrets com la jerarquia o l'itinerari.
Art breu (1308). Aquesta obra escrita a Pisa va ser redactada amb voluntat simplificadora i per això ha estat la versió més difosa i llegida de l'Art. Inclou les Figures i l'Alfabet.
Vita coetanea (1311).Obra autobiogràfica dictada per Llull a un monjo de la cartoixa de Vauvert, a París. Conté bon nombre de detalls sobre la seva pròpia vida. Està considerada una de les millors biografies medievals.
Fantàstic (1313) Opuscle escrit durant el viatge de París a Viena del Delfinat, on s'anava a celebrar un concili de l'Església. Presenta un diàleg estèril entre el clergue Pere i Ramon (ell mateix). Es qualifica a si mateix de fantàstic ('fantàstic') és a dir, de boig ('boig') en terminologia catalana medieval.
Art abreujada de predicació (1312-1313). Escrita durant una estada a Mallorca. Es tracta d'una col·lecció de sermons i en realitat constitueix una exposició de la seva idea de la predicació, que
Heus aquí algunes de les seves obres principals presentades per ordre cronològic:
Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274). 'Art abreujada per trobar la veritat'. Constitueix la primera versió de l'Art, inspirada en la il·luminació viscuda a la muntanya mallorquina de Randa i escrita al monestir de la Real (Palma).
Llibre de contemplació en Déu (1273-1274). És el seu primer llibre. Ha estat qualificat de «enciclopèdia sistemàtica de Déu i de la naturalesa» i de «catedral bibliogràfica» per la seva ambició conceptual i per la seva enorme extensió (més de mil pàgines en la versió més compacta). Constitueix una crida constant a la pietat per part d'un Llull que acabava d'experimentar la conversió i plorava seus pecats.
Llibre del Gentil i dels 3 savis (1274-1276).. Presenta una polèmica religiosa en termes tolerants entre un gentil que no té coneixement de Déu, un jueu, un musulmà i un cristià. Llull demostra un alt grau de coneixement de la religió islàmica i de la judaica. La ficció mostra un debat emotiu i elegant basat en combinacions binàries.
Llibre de l'orde de cavalleria (1274-1276).Petit tractat sobre els valors morals i religiosos vinculats a l'exercici de les armes.
Doctrina pueril (1274-1276). Catecisme didàctic dirigit a un públic laic.
Llibre d'Evast e Blanquerna (1283).Es tracta de la gran novel·la de Ramon Llull. Sol ser coneguda com Blanquerna i la va escriure a Montpeller. Blanquerna és el nom del jove monjo protagonista, fill d'Evast, que abandona la seva família i passa una sèrie de proves en la recerca de la perfecció espiritual. En el seu periple, arriba a l'abat i al papa i pren importants decisions, sempre de manera «correcta». Conté les obres Llibre d'Amic e Amat i Art de contemplació i és fruit de la maduració de la seva experiència espiritual a Miramar.
Llibre d'Amic e Amat (1283). Constitueix una joia de la literatura mística i narra l'experiència contemplativa del monjo Blanquerna. Evoca subtilment la tradició sufí musulmana.
Art demostrativa (1283). Va ser escrita a Montpeller i constitueix una segona versió de l'Art de 1274. Es presenta acompanyada de les Figures i de l'Alfabet, que fan visibles els components estructurals de l'Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i dels càlculs.
Llibre de meravelles (1287-1289). Aquest llibre, conegut també com el Fèlix, constitueix una ambiciosa novel·la didàctica i va ser escrita durant la seva primera estada a París. El protagonista, Fèlix, és un pelegrí que observa sorprès (en català medieval meravellat,) la realitat de l'època. Combina narració i diàlegs de caire didàctic. Conté el Llibre de les bèsties.
Llibre de les bèsties (1288-1289). Ocupa, dins el Llibre de meravelles, el lloc que correspon a un tractat de zoologia, però és en realitat una seriosa reflexió sobre la política i la corrupció en forma de faula. En el personatge de Renard (la guineu), Llull retrata algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana.
Taula general (1293-1294). Nova versió del 'Art' que escriu entre Tunis i Nàpols.
Desconhort (1295 - 1305?). 'Desconsol'. Es tracta d'un treballat debat en vers entre Ramon (és a dir, ell mateix) i un ermità reticent a la seva causa. En el llibre expressa el seu propi desànim després de trenta anys de lluitar per l'Art. En aquest poema incorpora recursos literaris propis de la poesia trobadoresca.
Arbre de ciència (1295-1296). Escrit a Roma, constitueix una versió de l'Art en forma d'enciclopèdia destinat a un públic no universitari. No es tracta d'un catàleg a l'estil medieval tradicional sinó que, mitjançant setze simbolismes arboris (que es corresponen amb els capítols), mostra l'articulació entre totes les ciències segons els principis de l'Art. La hi considera la variant més bella i completa de l'Art lul·lià.
Arbre exemplifical (1295-1296). És el quinzè arbre o capítol de l'Arbre de ciència. Ofereix exemples dels catorze arbres anteriors, amb un caire fonamentalment temàtic. Té una dimensió literària, didàctica i fins i tot lúdica.
Cant de Ramon (1300). Es tracta d'una autobiografia en vers escrita a Mallorca que busca la complicitat del lector per a la causa de l'autor. En aquest poema, que també recorda la poesia dels trobadors, es PlanE de l'èxit limitat de la seva empresa amb fragments molt emotius.
Retòrica nova (1301). Aquesta obra dóna consells i regles per fer discursos, els quals han de contenir quatre elements: ordre, bellesa, ciència i caritat. Llull és conscient del poder de la retòrica i la formula de nou.
Lògica nova (1303). Escriu aquesta obra a Gènova. En aquesta lògica, que qualifica de «nova» perquè està edificada sobre l'Art, pretén posar regles a la concepció de la realitat més que al llenguatge, tal com correspondria a un tractat de lògica convencional.
Liber de fine (1305). Pròpiament, ('Llibre sobre la fi major de la intel·ligència: l'amor i l'honor'). Es tracta de la seva obra política més important i va ser escrita a Montpeller. En ella parla de la predicació als «infidels» i d'una eventual croada militar a Terra Santa: projecte geoestratègic tangible que inclou aspectes concrets com la jerarquia o l'itinerari.
Art breu (1308). Aquesta obra escrita a Pisa va ser redactada amb voluntat simplificadora i per això ha estat la versió més difosa i llegida de l'Art. Inclou les Figures i l'Alfabet.
Vita coetanea (1311).Obra autobiogràfica dictada per Llull a un monjo de la cartoixa de Vauvert, a París. Conté bon nombre de detalls sobre la seva pròpia vida. Està considerada una de les millors biografies medievals.
Fantàstic (1313) Opuscle escrit durant el viatge de París a Viena del Delfinat, on s'anava a celebrar un concili de l'Església. Presenta un diàleg estèril entre el clergue Pere i Ramon (ell mateix). Es qualifica a si mateix de fantàstic ('fantàstic') és a dir, de boig ('boig') en terminologia catalana medieval.
Art abreujada de predicació (1312-1313). Escrita durant una estada a Mallorca. Es tracta d'una col·lecció de sermons i en realitat constitueix una exposició de la seva idea de la predicació, que
FIN
Ramón Llull és "la figura més rellevant de la cultura catalana de l`edad mitjana"
ResponderEliminar