SILURS DEL EBRE
En reflexionar sobre la meva vida, m'he adonat, com molts més de la meva generació, que he viscut diverses vides successives, en aquestes vides successives darrerament he viscut intensament el canvi climàtic originat per l'emissió massiva de biòxid carbònic a l'atmosfera. Es molt probable que la influència humana sigui la causa dominant de l'escalfament observat des de la meitat del segle XX. Emissions continuades de gasos d'efecte hivernacle han causat un gran escalfament i canvis en tots els components climàtics. La contaminació dels nostres rius i terres per l'ús de plàstics i pesticides per a l'agricultura que eliminen tot tipus d'insectes i amb ells els ocells que d'ells s'alimenten, la disminució de les abelles (sense elles la vida és impossible per falta de pol.lenizació dels arbres i de les diferents plantes). La constant desaparició dels nostres boscos, veritables pulmons purificadors de la nostra atmosfera. Les guerres amb l'ús indiscriminat d'armes de destrucció massiva que acaben amb les persones i amb totes les formes de vida animal i vegetal.
De seguir així anem a un desastre a nivell mundial, l’ésser humà aconsegueix ser el seu pitjor enemic. En el moment actual només impera el desig de guanyar diners per sobre de qualsevol respecte al medi ambient, les nacions més poderoses són les que més se oposen a millorar o acabar amb aquesta situació.
M’esgarrifa pensar, el món que estem deixant als nostres fills i néts, i el poc que fem per evitar-ho.
Balearització, paraula que s'usa per designar la destrucció de la zona costanera. Sembla ser que a Balears no ho hem fet del tot bé, quan ens posen com a exemple del que no s'ha de fer.
Aquest any he passat una setmana a Benidorm a l'hotel "BALI" un monstre de 52 plantes i 190 m. d'alçada, Zaplana va deixar aquí la seva empremta en aquest desajust urbanístic que és Benidorm, mal urbanitzat, sense parcs ni espais verds i amb un parc aquàtic “Terra Mítica” en mig d’un desert i esperant poder robar l'aigua de l'Ebre, per així inflar la seva butxaca i les dels seus amics.
La Setmana Santa la passarem amb la meva dona a Salou, on viu gran part de la família de la meva Mare, ella mateixa va viure a la seva joventut a Reus, fins que es va casar.
Que bonica és la meva Catalunya, molts de records i enyorances s'amunteguen en la meva ment i sobretot una gran nostàlgia del passat. Vàrem visitar Tarragona, Reus, Cambrils, la Serra de la Mussara i la ruta del Cister (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges) tot preciós amb extenses pinedes de pi pinyoner, quina diferencia amb el desert de Benidorm, que abracen tota la Costa Daurada, sabrem per què la comarca és l’essència mediterrània del blau i del verd. Diré una frase que diuen la major part dels mallorquins quan vénen de la Península però al revés, "Mallorca és molt maca però com Catalunya no hi ha res....". Aprofitarem al passar prop de Valls per anar a menjar una calçotada que ha passat de ser un senzill àpat a una festa multitudinària i de simple aliment a tret cultural. Val a dir que als catalans ens encanten el cerimonials gastronòmics acabats en – ada, (calçotada, caragolada, costellada, chocolatada, arrossada, etc.).
Però com totes les roses tenen espines, vàrem baixar fins al Delta de l'Ebre, Reserva de la Biosfera, indret de gran bellesa, però la seva regressió és evident per tots els llots retinguts pels pantans construïts al llarg de la seva conca, una veritable llàstima. Per una carretera provincial seguin el curs de l’Ebre per la marge esquerra, al costat del “Camí de Sirga, afortunadament recuperat par fins turístics” que tan important va ser, ja fa una anys, per a l'economia de les terres de l'Ebre, arribarem al meu poble Bovera, situat a 12 km. De Flix "amb una Petroquímica, de la companyia Ercros, que llança, contínuament al cel, núvols d'hipoclorit sòdic i pesticides i que ha abocat al pantà, aprofitant la mínima legislació ambiental dels anys enrere, residus extremadament tòxics de mercuri, òrgans clorats i fins i tot d’urani, que fan que ni els Silurs (anomenats taurons de l'Ebre, alguns exemplars arriben a mesurar 3 m. i a fer un pes superior a 80 kg, és una espècie invasora que prové del centre d'Europa i que estesos per tot el riu han acabat amb la fauna pròpia, la seva carn és molt apreciada pels alemanys i molt poc pels nadius d'aquestes contrades) no hi puguin viure, a 16 km. d'Ascó "amb dues Nuclears que refrigeren els seus reactors amb l'aigua de l'Ebre", i a 22 de Vandellòs "més nuclears". Els pobles més avall de Flix empren aquestes aigües per a usos domèstics i per a regar. Vaig conversa amb l'alcalde del poble, que per cert, el poble ha quedat preciós gràcies a les subvencions de les centrals nuclears. Em va comentar què a l'Ajuntament li havien posat un aparell que sonava de tant en tant i que ell mateix cridava a les centrals, donant les dades que marcava. En la seva ignorància no sabia que tenia instal·lat un comptador Geiger mesurador dels graus de radioactivitat que estan matant de càncer a mig poble.
Tinc una finca de 18 hectàrees al terme de Flix amb cases, pins i oliveres, la meva dona em pressiona contínuament per fer-hi un Hotel Rural. Amb aquest panorama de contaminació, qui va a ser el boig que vulgui passar els seus dies de descans en un lloc com aquest.
En uns moments tan difícils com els actuals en què la guerra, la violència i la contaminació impera arreu del món, vull manifestar el meu rebuig i indignació cap a tots aquells polítics que per la seva cobdícia, incompetència o ignorància han convertit els nostres mars i rius en un abocador i els nostres somnis en un malson, i vull dir alt i fort:
- No a la guerres. si a cercar camins d'entesa que ens portin a la pau, acabar amb la contaminació, la destrucció del medi ambient i el canvi climàtic.
El nostre músic i poeta Joan Manel Serrat en el seva cançó "PARE" ens parla precisament d’això.
https://youtu.be/EQ_ZoWCC0zQ
https://youtu.be/QAR7cOX9eNA
PARE
digueu-me què,li han fet al riu que ja no canta
rellisca com un barb, mort sota un pam descuma blanca
PARE
el riu ja no es el riu
PARE
abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu
PARE
digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres
A l'hiver no tindrem foc, ni a lestiu lloc on aturarnos
PARE
el bosc ja no és el bosc
PARE
abans que no es faci fosc, ompliu de llenya el rebost
PARE
Sense llenya i sense peixos, Pare, ens caldra cremar la barca
llaurar el blat per les enrunes, Pare,
i tancar amb tres panys la casa, i deia voste.
PARE
si no hi pins, no es fan pinyons, ni cucs, ni ocells
PARE
on no hi ha flors, no es fan abelles cera ni mel
PARE
que el camp , no és el camp, demà del cel ploura sang.
PARE
el vent ho canta plorant.
PARE
ja són aquí...monstres de carn amb cucs de ferro.
digueu-me què,li han fet al riu que ja no canta
rellisca com un barb, mort sota un pam descuma blanca
PARE
el riu ja no es el riu
PARE
abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu
PARE
digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres
A l'hiver no tindrem foc, ni a lestiu lloc on aturarnos
PARE
el bosc ja no és el bosc
PARE
abans que no es faci fosc, ompliu de llenya el rebost
PARE
Sense llenya i sense peixos, Pare, ens caldra cremar la barca
llaurar el blat per les enrunes, Pare,
i tancar amb tres panys la casa, i deia voste.
PARE
si no hi pins, no es fan pinyons, ni cucs, ni ocells
PARE
on no hi ha flors, no es fan abelles cera ni mel
PARE
que el camp , no és el camp, demà del cel ploura sang.
PARE
el vent ho canta plorant.
PARE
ja són aquí...monstres de carn amb cucs de ferro.
PARE
no, no tingueu por, digueu que no, que jo us espero.
PARE
que estan matant la terra.
PARE
deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra.
no, no tingueu por, digueu que no, que jo us espero.
PARE
que estan matant la terra.
PARE
deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra.
Josep Mª Farré i Nebot
“EL ROS DEL CABALER”
CIUTAT DE MALLORCA ABRIL
2016
